dijous, 5 d’agost del 2010

A la gran foguera...





Aquest poema fou publicat a Relats en Català el 20 de juliol de 2008, va tenir 793 lectures 18 comentaris i 2 vots, m’ha fet gràcia que sigui el que fa el núm. 300 al blog. Gràcies a totes les persones que m’heu acompanyat i abrigat amb els vostres comentaris.


A la gran foguera

tots hi tenim

la nostra flama.

Tots som fusta

de l’arbre del món.


Entre soledats i solituds

el crit d’un mut.


Els desmemoriats

de viure...


Caminar fora dels camins

marcats i dirigits.


Enmig del silenci

el cant de l’alegria.


Llevar-se no és

posar els peus a terra...

onatge


7 comentaris:

  1. Moltes felicitats pel tricentenari! I que en puguis celebrar força més!

    ResponElimina
  2. moltes felicitats i endavant!!!!
    un poema que ens demana tirar endavant!! genial per celebracions!!!!

    ResponElimina
  3. Les grans fogueres tot ho transformen...Tambés els crits.
    Felicitats, Onatge!

    ResponElimina
  4. Per molts apunts! (O molts apunts i bons, que dirien a Mallorca.) Que en ragin tres-cents més.

    ResponElimina
  5. Moltes felicitats per haver arribat a aquest número rodó 300!!!!
    Pel que fa al poema m'agrada el darrer vers: llevar-se no es posar els peus a terra...i es que de vegades es l'únic que fem, posar els peus a terra i actuar com a autòmates, sense gaudir dels petits plaers de cada dia que emprenem...
    Una abraçada

    ResponElimina
  6. Doncs si va de celabracions, gràcies a tu, onatge, per haver-nos fet còmplices dels teus sentiments en forma de lletres durant 300 vegades.
    Una abraçada.

    ResponElimina
  7. Albert B. i R., rits, Pilar, Joan Casalpeu, Natàlia i galionar, gràcies per la vostra companyia, perquè no ens enganyem qualsevol blog, fins i tot el millor, sense companyia..., només és un solitari... Només uc dir que el gust ha estat meu i la paciència vostra. Gràcies.

    Des del far una abraçada.
    onatge

    ResponElimina