dilluns, 16 d’agost de 2010

Sorda, cega, manca...



Soledat *

quan cerques l’altra

mà i no hi és...

quan sents que respires sol,

que el silenci t’abraça.


Soledat quan la nit

no té estrelles ni lluna,

només núvols solitaris,

i quan el dia només és

un temps a la presó del temps.


Soledat quan les flors

han perdut els pètals,

i quan les paraules

s’han suïcidat damunt

del paper blanc.


Soledat quan el mar

ja no és viatge...,

i quan les llàgrimes

ja no tenen amb qui plorar,

i quan la vida s’ha tornat

sorda, cega, coixa,

manca...


onatge





6 comentaris:

  1. no sé que dir...

    només que tu no ets sord, ni cec, ni coix i escrius, per tant no ets manc i que ets viu... i digues-li merda al enuig per perquè no t'oprimeixi..

    no se que dir...

    se el què sents i només puc dir-te viu la vida, sent-la encara que a vegades la sentis, sorda, cega, coixa i manca.

    ahir llegia un post amb l'etiqueta abandó del meu bloc i encara que fos ahir, el que em responia la meva estimada d'ahir, em deia que jo per ella, era la seva llum i em vaig quedar amb això l'estima.

    salut i força, company

    ResponSuprimeix
  2. Joan, aquest intent de poema és del mes de maig, em devia punxar amb una rosa... Sort que les espines es desclaven...

    Salut carmarada.
    onatge

    ResponSuprimeix
  3. Les portes ajustades són per ser obertes.
    Endavant, passin.
    El millor silenci és, sens dubte, l'acompanyat.
    Compartim, doncs, les estances, i que cridi el seu eco....!

    salut, sempre,

    ResponSuprimeix
  4. Potser la soledat, de vegades, ens ajuda a allunyar altres sentits que no necessitem en certs moments de la vida:
    Sorda per no escoltar buideses,
    Cega per no veure tristeses,
    Manca i sàvia per deixar-nos caminar amb ales pròpies.

    Pensaments des de Sinera,

    ResponSuprimeix
  5. Aixumorà has vingut amb l'eco del silenci, gràcies per ser-hi...

    Des del far una abraçada.
    onatge

    ResponSuprimeix
  6. Maria Consol benvinguts els teus pensaments des de Sinera...

    Des del far una abraçada.
    onatge

    ResponSuprimeix