dimarts, 31 d’agost del 2010

Perfum de boira...











Avui

el poema

s’ha posat

perfum de boira.


Un polsim

de lluna.


L’abraçada

del mar.


Una estrofa

que ha dut

el vent.


Herències

duna sola vida.

Ulls oberts a

endavant...


onatge



Endavant, endavant sempre amb els ulls ben oberts i les parpelles plenes de llum de capvespre, sempre endavant amb les mans ben esteses no fos cas que ensopeguem de tanta claror perquè de vegades vivim a cegues...


Elvira FR


I també avui el temps s'ha posat perfum de setembre, i la llum estrena poc a poquet unes noves tonalitats inusitades i precioses.


galionar


Perfum de boira aromatitzant misteris,
mentre la marinada ens porta rumb
al poema, amb ulls oberts cap el mar.
Bany de mitja lluna, amaga els amants.


Maria Consol

Publicat per a
Etiquetes de comentaris:

14 comentaris:

  1. Elfreelang31 d’agost del 2010, a les 22:11

    Endavant endavant sempre amb els ulls ben oberts i les parpelles plenes de llum de capvespre, sempre endavant amb les mans ben esteses no fos cas que ensopeguem de tanta claror perquè de vegades vivim a cegues

    ResponElimina
  2. Calpurni31 d’agost del 2010, a les 22:19

    Hui has vestit el poema de coses ben precioses.
    Salut.

    ResponElimina
  3. Carme Rosanas31 d’agost del 2010, a les 22:32

    Jo també em posaré una mica de pefum de boira, em penso que em quedarà bé! :)

    El poema vestit de coses precioses, ha quedat genial!

    ResponElimina
  4. novesflors31 d’agost del 2010, a les 23:58

    Endavant sempre amb aquestes coses precioses i perfumades.

    ResponElimina
  5. Galionar1 de setembre del 2010, a les 8:54

    I també avui el temps s'ha posat perfum de setembre, i la llum estrena poc a poquet unes noves tonalitats inusitades i precioses.
    Una abraçada.

    ResponElimina
  6. Isabel Barriel1 de setembre del 2010, a les 8:56

    Amb boira o no, sempre amb vida!

    ResponElimina
  7. MARIA FORS1 de setembre del 2010, a les 12:36

    Perfum de boira aromatitzant misteris,
    mentre la marinada ens porta rumb
    al poema, amb ulls oberts cap el mar.
    Bany de mitja lluna, amaga els amants.

    Paraules concretes que el vent en ha dut des del teu far. M’han encisat, Onatge.

    Una abraçada, des del mar de Sinera.

    ResponElimina
  8. onatge1 de setembre del 2010, a les 15:39

    Elvira FR gràcies per la teva boira...

    Des del far...
    onatge

    ResponElimina
  9. onatge1 de setembre del 2010, a les 15:40

    CALPURNI és que hui feia boira...

    Des del far...
    onatge

    ResponElimina
  10. onatge1 de setembre del 2010, a les 15:41

    Carme per boira que no quedi... Això de "genial...".

    Des del far...
    onatge

    ResponElimina
  11. onatge1 de setembre del 2010, a les 15:42

    noves flors potser l'únic camí és anar endavant...

    Des del far...
    onatge

    ResponElimina
  12. onatge1 de setembre del 2010, a les 15:44

    galionar el temps sempre es posa perfum...

    Des del far...
    onatge

    ResponElimina
  13. onatge1 de setembre del 2010, a les 15:44

    Isabel tens raó, sempre amb vida fins que la vida vulgui...

    Des del far...
    onatge

    ResponElimina
  14. onatge1 de setembre del 2010, a les 15:45

    Maria Consol gràcies per la teva boira de Sinera...

    Des del far...
    onatge

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)