No et demano la mà, *
només acompanya’m.
No et vull meva,
només acompanya’m.
No et vesteixis
amb cap cadena,
només acompanya’m.
No et sotmetis
a res que et negui,
només acompanya’m.
No et lliguis ni
a pares ni fills ni marit,
només acompanya’ls.
No t’entreguis a
cap religió que et negui,
ni tan sols l’acompanyis.
No t’abriguis de res
que et negui com a persona
i encara menys com a dona.
No t’estiraré mai, només
t’acompanyaré . . .
onatge
L'amor lliure de cadenes; estar al costat de l'altre només per pròpia voluntat; defugir tot allò que ens negui com a persona...
ResponEliminaÉs un poema magnífic, onatge. Amb el teu permís, me l'enduré a casa per publicar-lo quan torni a tenir blog.
Que t'acompanyi la meva abraçada, avui.
galionar gràcies per les teves paraules, pel que fa al poema, ja saps que estàs a casa teva...
ResponEliminaDes del far una abraçada fresca...
onatge
Estimar sense posseir... generós i esplendid poema.
ResponEliminaPerò no et cal insistir-hi més, embastes paraules amb fil de sentiments, i és per això que t'acompanyaré sempre.
contraclaror que la teva companyia sigui aigua de vida...
ResponEliminaDes del far una abraçada.
onatge