dimarts, 10 d’agost de 2010

No et demano la mà...


No et demano la mà, *

només acompanya’m.


No et vull meva,

només acompanya’m.


No et vesteixis

amb cap cadena,

només acompanya’m.


No et sotmetis

a res que et negui,

només acompanya’m.


No et lliguis ni

a pares ni fills ni marit,

només acompanya’ls.

No t’entreguis a

cap religió que et negui,

ni tan sols l’acompanyis.


No t’abriguis de res

que et negui com a persona

i encara menys com a dona.


No t’estiraré mai, només


t’acompanyaré . . .


onatge

4 comentaris:

  1. L'amor lliure de cadenes; estar al costat de l'altre només per pròpia voluntat; defugir tot allò que ens negui com a persona...
    És un poema magnífic, onatge. Amb el teu permís, me l'enduré a casa per publicar-lo quan torni a tenir blog.
    Que t'acompanyi la meva abraçada, avui.

    ResponSuprimeix
  2. galionar gràcies per les teves paraules, pel que fa al poema, ja saps que estàs a casa teva...

    Des del far una abraçada fresca...
    onatge

    ResponSuprimeix
  3. Estimar sense posseir... generós i esplendid poema.

    Però no et cal insistir-hi més, embastes paraules amb fil de sentiments, i és per això que t'acompanyaré sempre.

    ResponSuprimeix
  4. contraclaror que la teva companyia sigui aigua de vida...

    Des del far una abraçada.
    onatge

    ResponSuprimeix