dijous, 27 de desembre del 2012

CLIP. De Josep Vilà.










Obra de Josep Vilà

T'han doblegat el cos, han arrodonit les teves formes, ningú no t'ha demanat permís  per fer de la teva vida dos camins paral·lels sense cruïlla... Ara hauràs de rosegar un dossier, uns folis anònims tan si vols com si no vols... Tal vegada puguis abraçar dos o més poemes, llavors la vida et canviarà, tindràs bona companyia. Ara has entrat per sempre a l'objectiu Vilà...
onatge

dilluns, 3 de desembre del 2012

VIDA PLENA!













Obra de ValérieMouchel


Vida, esperança, il·lusió... La força i tendresa de ser Dona. La lluita en un món d'homes borratxos de patriarcat. La miopia dels qui només veuen un cos..., sense escoltar els batecs del cor, la cançó de l'ànima, i compartir abraçada de tu a tu. Ningú no és més que ningú. El desig és una solfa per escriure a dos i amb notes de mútua llibertat. Llavors la vida serà 

plena!
onatge


diumenge, 2 de desembre del 2012

PENYA-SEGATS PERSONALS...













No hi ha distància,
només separació...,
penya-segats mentals,
murals de vidre,
laberints personals,
pluja de tempesta pròpia,
la lluna que destil·la
elixirs interiors,
eclipsis d’esperit,
no hi ha camins
sense pedres naturals...

Vola per damunt
dels cims d’ego
gelosia i orgull,
fes-te lliure!

No vulguis comprar
la teva felicitat,
va amb tu i viu en tu.

El gel més glaçat
es desfà amb caliu.
No calmis la teva set
amb falses fonts.

Si vols ser la lluna
no tanquis els ulls a la vida.

onatge


diumenge, 11 de novembre del 2012

EM DESPULLO...













Em despullo de tot:
de creences tòpics
etiquetes ego orgull
religió imposicions,
i torno ser l’infant
que vaig néixer.

Un ésser que batega,
sento el fred i el foc,
sensible a la tendresa.

No tinc sembrats de
malícia ni odi.
És veritat, no m’agrada
el món vestit de
tantes males herbes...
i que en molts casos
encara em vulguin
fer creure que és
una benedicció!

No m’agrada que em
facin combregar
amb rodes de molí.

Massa sovint se sembren
mentides i injustícia
a cop de creu, com
si fos una aixada divina...

Sí ja ho sé, tinc
defectes i mancances
com tothom,
només sóc un home
però no m’agrada
que em posin aigua al vi
i que diguin que és destí...

Ens anem vestint
amb tantes capes, que
acabem sent insensibles.

Potser és que avui no
sé on he deixat el somriure,
i ressona l’eco de la
meva profunditat.

Avui calmo la set
amb el meu silenci.
Em miro la mainada
i penso que els hem
fet una mala jugada
els hem emmetzinat el demà,
el seu ara i aquí...

Som deplorables i temibles!
Nascut/des de Dona
hem esdevingut monstres.
Vull que el nen que hi ha en mi
visqui fins que morim tots dos.
No voldria deixar-lo sol
ni que ell m’abandonés.

Sort que la flor de l’esperança
té molts pètals i et seu pol·len
fertilitza la

bondat...
onatge

diumenge, 21 d’octubre del 2012

EL QUÈ DIUEN ELS ULLS...














Obra d’ART GERDA

Veig Vida, tristesa, unes diòptries de desengany..., sinceritat, un fins aquí..., un somriure sembrat a l'espera de maduració, tendresa, la riquesa d'un món interior, dona-persona, dues flames al foc de viure, passió en estat pur, el dret a la llibertat, a la personal, un silenci amarat de diàleg... No hi ha miopia, hi ha una profunda visió i saber veure... No hi ha interrogants, només un perquè... Nascuda Dona vol viure com a dona. No és ni un objecte ni una andròmina ni una màquina de plaer ni el trofeu dels homenots. La seva mirada diu: Sóc persona. Si no em veus així canvia d'òptica...
onatge

dilluns, 15 d’octubre del 2012

PENSAMENTS...











(potser continuarà...) 
(tota semblança amb la realitat és pura coincidència...).



A la mateixa casa sota del mateix barret tres dones: l’esposa-mare-àvia, la filla-mare-, i la filla-neta-germana, el pare-marit-avi, i els dos fills-nets-germans.

Tres generacions... Històries, cançons i poesia a flor de pell. Les ferides es van tancant com les portes. Obres el finestral i entra vida nova, primavera i tardor, l’hivern de la companyia, el silenci que escriu amb bona cal·ligrafia. La gramàtica dels records ens va recordant qui som, qui érem... L’eco ens va cantant la nostra cançó, la d’ahir, la d’avui.

Cal llaurar i sembrar cada dia, la collita no és mai segura però cal intentar-ho. Som vida a la vida, i això no ens ho pot robar ningú, cal defugir els segrestadors de vida i llibertat. Cal adormir per sempre les nits d’insomni...

La lluna ens dóna tremp a la seva fornal. El sol ens fa madurar a la seva flama. Som humans amb data de caducitat. Sempre hi ha un record d’absència que es fa present. Les il·lusions no es poden deixar al balcó a sol i serena, cal acaronar-les i bressolar-les amb tendresa, i aire per respirar...

A la mateixa casa sota del mateix barret, una gossa i un gos. Tota la família un bon clima. Els tres fills/a tota una galàxia... Un cel d’on plouen preguntes en espera de respostes.

Els calendaris ens van emmarcant a un paisatge de vida. De vegades tu, t’abraces al teu silenci, la carícia és penetrant! Obres els ulls a la realitat que et sembla que veus.  Retornes al teu camí lluny de falsos profetes i representants d’amor... Veus i tens massa clar el teu horitzó com per donar la clau a falses promeses. Dorms a les altures i et retrobes amb la lluna i les fades...

onatge

divendres, 28 de setembre del 2012

ALLIBERA'T!













Obra de Viola Loreti


Allibera’t de tu mateixa... i després seràs lliure del món... Només té valor la vida, i viure no té preu, comparteix els teus batecs ni que sigui amb el vent, les flors, la lluna, el mar, els sembrats en terra bona, els arbres amb la seva fidelitat a les arrels... Allibera’t, ets un ésser sencer. Ets tu. Tanca els llibres que van en contra teu... Escup veritats a la cara dels estúpids masclistes que només volen ofegar-te i empresonar-te, NO! Allibera’t,besa el silenci, brinda amb la solitud, conversa amb els ocells, gaudeix de la teva respiració, escolta la música als teus pulmons... Allibera’t!
onatge


dissabte, 15 de setembre del 2012

Música sense orgue...









 Cada ferida
em fa una osca
a l’ànima,
no les compto
però hi són...

A la nafra
temps sense espera.
Una besada
de la primavera.

La flama del
temps d’hivern.
Als llavis la
música sense orgue...
onatge


dilluns, 10 de setembre del 2012

Glòria a Catalunya!










Que la ignorància no et faci ser traïdor... La covardia i la mala bava tampoc...

dimecres, 5 de setembre del 2012

Setembrada 10















Nascut per morir,
primer viure als
llaurats de la vida,
compartiré el que tinc
que no sé si és el que sóc...

Quedaran les muntanyes
que em van veure néixer,
i la mar que m’ha
batejat de vida i viatge.

He brindat amb silencis
i copa de solitud.
He madurat al sol
de la carícia, he guardat
llàgrimes en almívar
de lluna, hem compartit
camins de vida
humits de passió...

Enlairo l’estel d’il·lusió
pel cel de la passió.
De dues mans el fruit madur.
He deixat somriures
al camí dels ocells.

Als llavis gust d’infinit.
Al faristol pètals de
la teva rosa, el poema de viure.
Rosada a la nuesa,
de cada primavera
oberts en flor...
El ventall per respirar a dos.
Setembrada.

onatge