Obra de Viola Loreti
Allibera’t
de tu mateixa... i després seràs lliure del món... Només té
valor la vida, i viure no té preu, comparteix els teus batecs ni que sigui amb
el vent, les flors, la lluna, el mar, els sembrats en terra bona, els arbres
amb la seva fidelitat a les arrels... Allibera’t, ets un ésser sencer. Ets tu.
Tanca els llibres que van en contra teu... Escup veritats a la cara dels
estúpids masclistes que només volen ofegar-te i empresonar-te, NO! Allibera’t,besa
el silenci, brinda amb la solitud, conversa amb els ocells, gaudeix de la teva
respiració, escolta la música als teus pulmons... Allibera’t!
onatge
No hem de ser esclaus dels altres, però de nosaltres, tampoc. Potser que tallem el fil que ens lliga a les coses materials i volarem com éssers eteris talment un estol de violins amb ales...
ResponEliminaAires de llibertat cap al far.
Hola M. Roser, jo sempre dic que només podem ser esclaus de nosaltres mateixos, i la pitjor presó és la mental...
EliminaDes del far en llibertat.
onatge
m'he sentit alliberada amb aquest poema que encomana desig de llibertat! gràcies onatge....estan canviant els temps....o almenys ho sembla alliberem-nos! una abraçada que t'envio fins dalt del far!
ResponEliminaHola Elfreelang, celebro el contagi de llibertat. Els temps estant canviant..., esprem que no vingui un mal oratge...
EliminaDes del far amb fresca.
onatge