dimarts, 31 d’agost del 2010

Perfum de boira...











Avui

el poema

s’ha posat

perfum de boira.


Un polsim

de lluna.


L’abraçada

del mar.


Una estrofa

que ha dut

el vent.


Herències

duna sola vida.

Ulls oberts a

endavant...


onatge



Endavant, endavant sempre amb els ulls ben oberts i les parpelles plenes de llum de capvespre, sempre endavant amb les mans ben esteses no fos cas que ensopeguem de tanta claror perquè de vegades vivim a cegues...


Elvira FR


I també avui el temps s'ha posat perfum de setembre, i la llum estrena poc a poquet unes noves tonalitats inusitades i precioses.


galionar


Perfum de boira aromatitzant misteris,
mentre la marinada ens porta rumb
al poema, amb ulls oberts cap el mar.
Bany de mitja lluna, amaga els amants.


Maria Consol

diumenge, 29 d’agost del 2010

Un temps absent...













Obra de Carme Rosanas



Un temps absent...

L’enyorament

t’abraça però

no t’estima.


Et poua la sang

de les entranyes

però tu bategues

a flor de pell...


Quan ve la mort

ens hauria de

deixar cinc minuts

per acabar el poema,

llimar la rima...,

humitejar els llavis

amb l’última besada,

i entre dues mans

un bateig d’eternitat...


Que s’esperi cinc minuts

que encara no me

rentat les dents,

vull veure la mar

i ara està núvol i gris...,

he de donar esmorzar

a la gateta, té gana,

i encara no és tardor

i vull un llit de fulles,

no és primavera

i no tinc pètals

per acompanyar al poema.


Que s’esperi cinc minuts,

crideu-li ben fort

que ho senti, a mi

només em queda

un fil de veu...


Doneu-me pomes

de Lleida madurades

amb el sol de

la meva terra...


onatge



Màrius Torres