Temps més enllà
dels vidres de la finestra.
La porta oberta.
M’agrada respirar la pluja.
Respirar l’olor de terra neta
si no fos pels homes...
La pluja tot ho vesteix
de gran fertilitat.
Ara que plou el temps
es gronxa a l’hamaca.
Tot restà suau i tranquil.
Un somriure humitejat
per les gotes de pluja.
En silenci per no
trencar la cançó.
L’encens lentament
va escampant la
seva bufanda
per tota la casa.
Els rellotges s’aturen
rendits davant
de la bellesa.
les gotes de pluja
semblen joies
damunt de la terra,
a la vida.
Els arbres s’extasien profundament.
Amb la pluja s’entendreixen
les ferides, dels mots un esqueix,
el poema fertilitzat a des dir...
Les teulades emplujades.
Les flors amb la nuesa
a punt de florir.
La mar sembla una gibrella
de cristall, plena a vesar.
La pluja s’enduu la
virginitat del poema.
Visca l’abraçada.
La besada als llavis
humits de pluja.
El bosc és un altar de vida
sense consagrar res,
només vida i més vida.
La pluja té la força
de la feminitat...
L’aigua ressegueix les valls
amb la força dels seus rius.
Uneix continents pels
camins del mar.
I retorna sempre als camins
que li han estat robats.
La pluja sempre és un
esclat de vida,
menys quan surt de mare
que llavors pot ser de mort.
Amb la pluja floreixen
velles espines de sant Jordi.
I antics somriures que
ja no tenen el seu florir.
Cos mullat, cos acariciat.
La boira embolcalla el far.
Si plou i fa sol, la platja
sembla un joier de cristalls.
Quan era petit em deien
que la pluja eren llàgrimes del cel.
encara sóc petit...
però sé que el cel no plora,
el cel només és el
barret de la vida,
o un dels barrets...
onatge
Fantàstic!
ResponEliminaMolt bon estiu per a tu!!!!!!!
imperdible un bon estiu també per a tu i que et sigui propici...
ResponEliminaSalut camarada.
onatge
Un temps que es gronxa a l'hamaca i una platja femenina; ja va bé com a escenari, ja.
ResponEliminaSalut i Terra
Francesc com tu dius la platja quasi sempre és femenina i sempre és viatge i proximitat...
ResponEliminaSalut camarada.
onatge
Plovent, amb sol, amb aire, amb boira...És un plaer la descoberta del paisatge, resseguint sense pressa les teves frases poèticas.
ResponEliminaBell!
Reconciliar-se amb l'entorn, sentir la nostra fragilitat i la nostra brevetat fa més intens el nostre sentir. El meu professor de ioga en diu "mirada interior" i és molt saludable.
ResponEliminaLa pluja ja ho té, que és molt poètica!
ResponEliminaMés enllà del vidres de la finestra.... hi podem trobar un món ple de vida o d’absència. Potser depèn del color del vidre que vulguem mirar.
ResponEliminaM’ha encantat.
Una abraçada... des de Sinera.
L'exaltació de l'esperit davant l'espectacle de la pluja; vet-ho aquí un dels plaers més intensos de què podem gaudir. Faig meva l'essència del poema i així en gaudeixo sense haver-lo hagut de compondre.
ResponEliminaUna abraçada.
M'ha transportat a una tarda de pluja totalment, a una pluja de trada d'estiu, m'ha agradat...!!!
ResponEliminaPilar les meves frases poètqiues que dius tu, potser només són un intent de digestió de sentiments...
ResponEliminaDes del far...
onatge
Sílvia, tot és una mirada interior compartida a l'exterior...
ResponEliminaDes del far...
onatge
Albert B.iR. La pluja ho fertiltiza TOT...
ResponEliminaDes del far...
onatge
Maria Consolo m'agrada que les meves humils paraules arribin a la teva Sinera...
ResponEliminaDes del far...
onatge
galionar qui no té un poema de pluja, una carícia de pluja, una absència i solitud de pluja...?
ResponEliminaDes del far...
onatge
Natàlia les paraules sempre són un viatge...
ResponEliminaDes del far...
onatge