Anem teixint corda pels estels,
però també teixim
teranyines
que ens empresonen
subtilment,
la rutina és l’aranya...
Anem oblidant que som en
llibertat,
ens posen pedres al
camí,
i auto construïm murs
que
ens aïllen i ens
neguen...
La llibertat no té preu,
quan
algú la vol comprar, la
prostitueix.
No et vagis empresonant
per
satisfer les teves passions...
onatge
