Ferida oberta
cos de
poema,
bateig
de sang
a cada
vers.
Solitud
a cor obert.
Vida
llaurada
sense
sembrar.
Dues
mans a la
rosada
de viure.
Destins
predestinats...?
No,
pedres ran de peus.
Somriures
a ull nu.
El
mussol sempre
amb la
boca tancada...
Les
estrelles s’asseuen a la
falda
de les il·lusions.
Uns
llavis sense filferro d'espines.
Proximitats
a flor de pell.
Pa de
capvespre,
aigua
de lluna.
Tu i jo
en el camí
que du
a la creu de terme.
Al
jardí del teu somriure,
m’hi perdo
en flor...
onatge