Les roses grogues ens il·luminen el camí, les espines llauren la perversitat de qui ens posa roques al pas.
Les roses grogues són la flama del far de la
llibertat.
Sant Jordi fa temps que no esmola l’espasa, i
ens han anat creixent les MALES HERBES amb arrels de maldat.
Posem roses grogues als llavis dels que no
parlen, posem-ne també als ulls dels que no volen veure.
No sé si sant Jordi està a l’atur o escalfant
la butaca d’una ambaixada...
Una gran llum de roses grogues per il·luminar
la cara dels que no tenen vergonya. Grogues també perquè siguin el Sol que
desvetlli els cors, i la Lluna com una cançó que ens canti a l’ànima.
Què seria la Vida sense roses, tal vegada les
espines quan ens fereixen ens fan saber que estem vius, que hem de Viure!
La meva
Rosa per Tu...
Sant Jordi 2018
onatge