divendres, 28 de juny del 2013

TOSSUDAMENT ALÇATS

   Som aquí,
tossudament alçats,
proclamant el nom, el temps i el lloc
que ens dol i pertany,
si vols amb els punys ben oberts,
si cal amb els punys ben tancats,
per mor que el somni que tenim junts
es faci possible.
De bell nou,
i deslliurats d’enyors,
gent d’allà i d’aquí ens donem el dret
a escriure el futur,
pensant que aquest vell país
potser encara és el camí
que ens faci anar més lluny
i ens acosti fins l’art de viure.
Una llum, una llum,
una llum ens crema els ulls.
El desig d’un nou món
des de les nostres arrels.
Una llum, una llum,
una llum ens crema els ulls.
Som aquí fermament
per conviure l’univers, l’univers.
Coneixem
les pedres del camí,
no és només un somni
també és mesura de la llibertat,
l’anhel que neix en cadascú,
l’afany que ens acosta al futur,
que es fa de tots si ens donem la mà
per fer un món possible.
Novament,
i deslliurats d’enyors,
som aquí
tossudament alçats.
Som aquí.
Lluís Llach










dilluns, 24 de juny del 2013

A LA REVETLLA DELS SENTIMENTS...











A la revetlla dels sentiments
només flames i estels embogits.
La lluna entre els dits,
i als llavis besades profundes
com les onades del mar.


A la revetlla dels sentiments
un dia cal fer foguera
i cremar-ho tot, o quasi tot
i guardar només les cendres
del que un dia ho fou tot.
Veure sortir el sol amb la tendresa del matí.
Obrir els ulls amb la companyia
de més enllà del destí.
Poques promeses, que després
sempre costa d’acomplir.
Regenerar l’amor de la contaminació
del viure diari, i no fugir
malgrat que et sentis pres,
lluita pel que estimes, més enllà
del dia després, i si cal, torna a lluitar.
La tebiesa en estat primaveral.
Rutes amb nord d’estimar.
El camí de la ferida amb espina,
només estimar calma el dolor...

onatge