dilluns, 24 de juny de 2013

A LA REVETLLA DELS SENTIMENTS...











A la revetlla dels sentiments
només flames i estels embogits.
La lluna entre els dits,
i als llavis besades profundes
com les onades del mar.


A la revetlla dels sentiments
un dia cal fer foguera
i cremar-ho tot, o quasi tot
i guardar només les cendres
del que un dia ho fou tot.
Veure sortir el sol amb la tendresa del matí.
Obrir els ulls amb la companyia
de més enllà del destí.
Poques promeses, que després
sempre costa d’acomplir.
Regenerar l’amor de la contaminació
del viure diari, i no fugir
malgrat que et sentis pres,
lluita pel que estimes, més enllà
del dia després, i si cal, torna a lluitar.
La tebiesa en estat primaveral.
Rutes amb nord d’estimar.
El camí de la ferida amb espina,
només estimar calma el dolor...

onatge



8 comentaris:

  1. No hi ha manera que em decideixi a fer la foguera dels sentiments, la que em caldria fer... et llegeixo i m'hi fas pensar un cop més, però de pensar a fer... hi ha un pas difícil.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Benvolguda Carme, reciclar sentiments i vida sempre fa mandra, sovint ho deixem per demà... Però és imprescindible fer-ho. Imagina per un moment que no traguéssim les escombraries..., arribaria un moment que no podríem entrar ni sortir de casa. o que anéssim comparant roba i no donéssim la vella o la recicléssim... Cal reciclar i/o fer neteja de sentiments, emocions, alegries, ferides, cicatrius...

      Una abraçada sense pressa...
      onatge

      Suprimeix
  2. Penso que seria un bon moment, per fer dissabte dels sentiments. Podem llençar a la foguera allò que durant l'any ens ha fet mal i el foc ens netejarà totes les angunies , amb la màgia de la nit de Sant Joan...
    Bona lluna al far.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Benvolguda M. Roser, cal alliberar-nos de tot el que ens és negatiu... Si no llauréssim la terra, no podríem sembrar... Cal purificar per a poder empeltar nova llavor...

      Una abraçada sense pressa...
      onatge

      Suprimeix
  3. "només estimar calma el dolor..." però a vegades és la felicitat i el dolor d'estimar.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Benvolguda Helena, "la felicitat" la podem entendre viure i sentir de moltes maneres... Ara bé, "el dolor d'estimar", si estimar ens causa dolor, haurem de reciclar l'estimar...

      Una abraçada sense pressa...
      onatge

      Suprimeix
  4. "Només estimar calma el dolor", plenament d'acord amb tu el cor em diu!

    ResponSuprimeix