dijous, 28 de juny del 2012

Inacabat. (Puc..., acabar-lo)

















Puc volar
amb els estels,
ser fràgil
amb l’aire,
ser flama
amb el foc.

Puc ser
ferida i carícia,
terra amb la pluja,
cançó als teus llavis,
el somni del meu somni,
la petjada del camí.

Puc ser
el caliu del fred,
ser amb tu
el que sóc,
els pètals de
la flor del record.

Puc ser la paret
que bressoli la teva ombra,
ser el nen del conte,
el pol·len del teu jardí,
la companyia de
cos present.

Puc ser
vaixell de paper
al viatge del teu mar,
ser el rumb
de les meves il·lusions,
ser les llàgrimes
del meu plorar.

Puc caminar
damunt de les aigües,

NO!
onatge



dijous, 21 de juny del 2012

diumenge, 10 de juny del 2012

Petxines sordes...












(de la llibretada. Sembla mentida de vegades quines coses escric)

PETXINES SORDES...

Les paraules s’han
adormit en un
coixí de silenci,
a poc a poc,
lentament, dia a dia.
On hi havia una paraula,
ara hi ha un eco de silenci.
On hi havia diàleg,
ara tot és un  camp
de solitud, els arbres
són de silenci, els fruits
tenen un gust silenciós.

Ara el rellotge
dansa sense temps.
L’horitzó és una divisió
a dues parts sense resultat...
Dues fonts ja no beuen
de la mateixa set.
Al paisatge, les muntanyes
de l’adéu mai no dit,
però hi ha l’eclipsi
sense llum ni ombra.
El mar s’ha endut
l’estimada platja,
ara només petxines sordes...

onatge

dijous, 7 de juny del 2012

S/T...













Als sembrats, pluja
i tempesta, sol
i la fornal de la lluna.

Llauro silencis
i sempre creix i floreix
el crit de la vida.

A la terra el poema
de les arrels...
A l’arbre de la vida
sol i ombra,
i a cada branca

el teu fruit en flor...
onatge

diumenge, 3 de juny del 2012

Xarop de temps...












En el meu pensament sempre hi ha el teu mar,
i les onades arriben a la meva sorra.
Quan la nit encén els llums, la melangia m’oprimeix
el nus de la corbata, el fred m’entra pels peus.
Els records són com durícies tendres del temps.
El camí encara hi és, però no duu enlloc,
a la vida hi ha rutes que només 

les podem fer una sola vegada.
Sé que en alguna onada del mar blau,
hi ha la teva veu, la teva paraula, tu a cavall de l’onada.
Si camino per la pedrera, cada pedra un missatge,
si t’arriba la ferida oberta, dolça o sagnant.
Camí de rellotge, avançar o retardar l’hora,
però el temps impertorbable, sempre endavant.
El nas tapat de mocs, respirar feixuc.
Fotografies de cara a la paret, colors pintats pel temps.
Els segons exprimeixen el temps, ens hem de beure el seu suc,
si no perdrem la collita d’hores, el fruit de la vida.
A l’altar de la vida, hi vull aixecar la copa de l’amor,
i brindar i beure, i la flama encesa, que
resisteixi tots els vents, serà veritat, o només un record.
El mal de cap, semblava un repicament de timbals,
i dins del cap hi feien el seu eco.
Escales i més escales a la casa del temps,
de vegades pugen, i altres baixen, d’altres no duen enlloc.
Xarop de temps, mel dels teus ll
avis.

onatge