diumenge, 3 de juny de 2012

Xarop de temps...












En el meu pensament sempre hi ha el teu mar,
i les onades arriben a la meva sorra.
Quan la nit encén els llums, la melangia m’oprimeix
el nus de la corbata, el fred m’entra pels peus.
Els records són com durícies tendres del temps.
El camí encara hi és, però no duu enlloc,
a la vida hi ha rutes que només 

les podem fer una sola vegada.
Sé que en alguna onada del mar blau,
hi ha la teva veu, la teva paraula, tu a cavall de l’onada.
Si camino per la pedrera, cada pedra un missatge,
si t’arriba la ferida oberta, dolça o sagnant.
Camí de rellotge, avançar o retardar l’hora,
però el temps impertorbable, sempre endavant.
El nas tapat de mocs, respirar feixuc.
Fotografies de cara a la paret, colors pintats pel temps.
Els segons exprimeixen el temps, ens hem de beure el seu suc,
si no perdrem la collita d’hores, el fruit de la vida.
A l’altar de la vida, hi vull aixecar la copa de l’amor,
i brindar i beure, i la flama encesa, que
resisteixi tots els vents, serà veritat, o només un record.
El mal de cap, semblava un repicament de timbals,
i dins del cap hi feien el seu eco.
Escales i més escales a la casa del temps,
de vegades pugen, i altres baixen, d’altres no duen enlloc.
Xarop de temps, mel dels teus ll
avis.

onatge



7 comentaris:

  1. M'agrada molt això de "beure el suc del temps per no perdre la collita d'hores" es genial !!!
    Una abraçada des de la plana.

    ResponSuprimeix
  2. "El teu mar.... la meva sorra...."
    fan una platja amb llums de melancolia.
    Dius be !
    El trobo extraordinari aquest poema !
    Enfilada a la teranyina, per mirar-m'ho tot des de dalt, una abraçada

    ResponSuprimeix
  3. Quan pugem les escales de la casa del temps, pensem que em d'aprofitar tots els moments que hi passem, perquè quan les baixem, no ho fem amb recansa...
    I el xarop del temps a xarrupets, que és més gustós.

    ResponSuprimeix
  4. I sense deixar-nos les "h"...Volia dir hem!

    ResponSuprimeix
  5. Drapaire de mots celebro que t'agradi. Gràcies per la companyia.

    onatge

    ResponSuprimeix
  6. Teranyina el mar sempre és viatge, de vegades només canvia el rumb...

    onatge

    ResponSuprimeix
  7. M. Roser Bona reflexió la teva. És veritat demà sempre és un temps massa tard.

    onatge

    ResponSuprimeix