(potser continuarà...)
(tota semblança amb
la realitat és pura coincidència...).
A
la mateixa casa sota del mateix barret tres dones: l’esposa-mare-àvia, la
filla-mare-, i la filla-neta-germana, el pare-marit-avi, i els dos
fills-nets-germans.
Tres generacions... Històries, cançons i
poesia a flor de pell. Les ferides es van tancant com les portes. Obres el
finestral i entra vida nova, primavera i tardor, l’hivern de la companyia, el
silenci que escriu amb bona cal·ligrafia. La gramàtica dels records ens va
recordant qui som, qui érem... L’eco ens va cantant la nostra cançó, la d’ahir,
la d’avui.
Cal llaurar i sembrar cada dia, la
collita no és mai segura però cal intentar-ho. Som vida a la vida, i això no
ens ho pot robar ningú, cal defugir els segrestadors de vida i llibertat. Cal
adormir per sempre les nits d’insomni...
La lluna ens dóna tremp a la seva
fornal. El sol ens fa madurar a la seva flama. Som humans amb data de
caducitat. Sempre hi ha un record d’absència que es fa present. Les il·lusions
no es poden deixar al balcó a sol i serena, cal acaronar-les i bressolar-les
amb tendresa, i aire per respirar...
A la mateixa casa sota del mateix
barret, una gossa i un gos. Tota la família un bon clima. Els tres fills/a tota
una galàxia... Un cel d’on plouen preguntes en espera de respostes.
Els calendaris ens van emmarcant a un
paisatge de vida. De vegades tu, t’abraces al teu silenci, la carícia és
penetrant! Obres els ulls a la realitat que et sembla que veus. Retornes al teu camí lluny de falsos profetes
i representants d’amor... Veus i tens massa clar el teu horitzó com per donar
la clau a falses promeses. Dorms a les altures i et retrobes amb la lluna i les
fades...
onatge
