Obra d’ART GERDA
Veig Vida, tristesa, unes diòptries de desengany..., sinceritat,
un fins aquí..., un somriure sembrat a l'espera de maduració, tendresa, la
riquesa d'un món interior, dona-persona, dues flames al foc de viure, passió en
estat pur, el dret a la llibertat, a la personal, un silenci amarat de
diàleg... No hi ha miopia, hi ha una profunda visió i saber veure... No hi ha
interrogants, només un perquè... Nascuda Dona vol viure com a dona. No és ni un
objecte ni una andròmina ni una màquina de plaer ni el trofeu dels homenots. La
seva mirada diu: Sóc persona. Si no em veus així canvia d'òptica...
onatge
Encara hi ha qui hauria de canviar d'òptica, malauradament, ho veiem a diari, però anem avançant.
ResponEliminaEls ulls d'una dona, diuen totes aquestes coses, una pena que molts no les sàpiguen o no les vulguin llegir...
ResponEliminaPetonets amb un fons de tempesta, fins el far.