dimarts, 22 de desembre del 2015

NADAL no és un whatssap...










Nadal no és un whatsapp...


No sé si Nadal és inconstitucional
ni si està imputat... tampoc sé si
les estrelles estan acusades
d’alguna cosa, ni si els Reis cobren
comissió..., o els camells pasturen en
un paradís fiscal.

Tampoc sé si el ruc porta xip,
la cova potser no té permís
municipal ni sanitari per compartir
habitat amb animals.

Nadal, somriures de purpurina,
imposicions ancestrals, sentiments
a la recerca de la llibertat personal.

L’amor no es pot imposar,
els sentiments, tampoc.
No vulgueu convertir la taula
en un camp de batalla ni de concentració!

Deixeu que les persones s’enamorin
de la tradició, i no fer-les entrar
a cap religió per imposició.

El veritable naixement està dintre teu,
a Tu et recita l’ànima. Deixeu que els
sentiments brollin i flueixin lliurement,
i no pas per decret familiar,
ni per una data en vermell...

El Sol i la Lluna no surten per un dia,
només  és la teva actitud i tendresa
de donar i compartir cada dia
la que fa un sembrat de Vida!

No deixis que ningú governi ni desgoverni
a la teva ànima, i que ningú no clavi una
creu al teu cor, que per més que diguin
no ha de fer flor...
Estima sempre (sempre que puguis).

Digues NO a la guerra.
Digues NO a la injustícia.
Digues NO a tot el que t’esclavitzi
i t’impedeixi se LLIURE!

Nadal no hauria de ser il·luminar-se
amb estrelles de plàstic i viure a  les
fosques en la teva ànima.

Nadal no és una rutina ni un whatsapp...,
ni un xat, fes que el teu Nadal floreixi
i maduri tot l’any.

Una abraçada sense pressa...
(i de tot l’any).

 Nadal 2015,
 onatge



dimecres, 17 de juny del 2015

i de VIDA...








Primavera sense fred,
núvols absents de pluja,
llàgrimes sense cor,
crit sense silenci,
carícia freda sense ànima.

Tot és breu, passatger, som
vianants de món i de vida...
onatge

dilluns, 15 de juny del 2015

DE VEGADES ELS PEUS...









De vegades els peus
es neguen a fer camí
i l’esperit a seguir...,
el núvol renega de la pluja,
l’orgullós vent no sap
compartir amb la brisa,
llàgrima i plor no sempre
es declaren amor,
malures del temps de viure,
sort que la guitarra del
Toti em transporta, de vegades
no sé on arribo, viatge,
destí, atzar, camí, drecera,
per terra mar i aire...

Les corrandes poden ser
d’exili o d’auxili.
Mossego les cireres,
sempre hi ha el pinyol.
onatge

MIRA ENDAVANT!








  Mira endavant
però escolta els batecs
que canten dintre teu...,
ets un ésser amb galàxia
i orbita pròpies..., ets silenci
i crit de primavera, flama
i caliu, hivern i tardor,
abraçada i poema...
onatge

NO EM CALEN ULLS...








No em calen ulls
per veure't i sentir-te...,
hi ha les diòptries del tacte,
els gemecs que ens sembren
la pell, quan llaurem cos a cos,
quan de dos silencis
recitem un vers, tinc fred de Tu,
i del teu caliu que sempre
és primavera, jo, només sóc
un vianant de vida amb
data de caducitat, però ara
batego aquí!
onatge


diumenge, 14 de juny del 2015

DESIG de TU...








 Una flor. Un adéu.
Tu i jo. Cafè i passió.
Desig, Tu.
Somnis sense coixí.
Mar i petxina.
Rosa i espines.
Les onades de la vida.
Límit indòmit.
Cada suma té la seva resta.
Tu, jo, aquells, els altres.
Del cel, la Lluna i
el Sol, els núvols.
Paraula i verb,
uns pronoms febles.
Tristesa d’ulls oberts.
La paperera d’un diari.
Serpentines sense
carnaval, moltes
màscares, la faç.
Sabates còmodes,
camí per davant.
Pensaments a l’òrbita
del món, la meva galàxia.

onatge

UN CEL...










      Un cel forjat a la fornal del sol,
La Pasifae conversa amb el mar,
les palmeres dansen al concert del vent,
el petit onatge acaricia la sorra,
l'horitzó hi és, no es cap promesa,
silenci i solitud, m'abracen, Vida
en estat pur sense additius...
onatge

dissabte, 13 de juny del 2015

FLOREIX...





Floreix la vall,
solfa de colors,
concert d'emocions...,
silencis en flor,
bateges la soledat,
somrius i es desfà
la boira, els pètals
són versos a l'eco
del silenci...
onatge

divendres, 12 de juny del 2015

ACARONA'M






Acarona'm.
Entre Tu i jo no hi ha abisme,
tot és abraçada, et dibuixo
en la proximitat, dolçament
combreguem cos a cos,
a la fageda dels somnis
el sol els fa madurar...,
desglaç d'absències,
gèlida realitat quan no som,
incertesa; vindràs, no vindràs...,
quimera sense premeditació
ni nocturnitat, pedra foguera
a temps de lluna, nebulosa
llunyania, pregària sense
pecat ni penitència..., presagi.


onatge

dijous, 23 d’abril del 2015

PÈTALS...




















Tens un abril que
et floreix a la sang,
espines que mai no
s’han fet roses...,
un temps de poema
a la pell que et
recita a l’ànima,
combregues del record
d’una mirada, la
besada que et reviu,
la soledat abraça el silenci,
vas escrivint una solfa
de records, i quan et
canten de cos present
sents com l’amor et bressola.

Sempre hi ha un Drac,
unes vegades amb foc
altres sense, ara sovint
el Drac té un conveni
amb el senyor del castell.
Ara el seu foc ha de
ser constitucional...

De vegades encén
el seu foc fora de l’horari
del conveni. La tradició
té espines, també el teu
somriure en flor,
l’alegria que sembres cada dia.

Perfum d’abril, de roses,
de llibres, de sant...
Perfum de llegenda.
Només Tu saps quin
és el teu vint-i-tres d’abril.

Qui no té pètals de
rosa a l’ànima...?
Espines que el temps
ha fet d’enyorança.
La gramàtica de les
mirades, l’abecedari
dels somriures, som
tan humans que
l’emoció ens pot.

Per sort els sentiments
no tenen manual
d’instruccions, cal
llaurar i sembrar cada dia.
El record del primer
abril sempre ens floreix
jardí endins.

Omitse’t, no surt
als diccionaris, tampoc
no té sinònim...
Cada símbol té
les seves arrels.

De vegades una rosa
diu més que no
mil paraules,
però no pot néixer
d’un cor buit.
  
L’amor té Wi-Fi
de Tu a tu sense servidor...
Un t’estimo, és pluja
de vida, amor de profunditat,
el fruit compartit, la nit
de totes les Llunes,
el pa dels sentiments,
és la voluntat de dues
mirades envers el
mateix horitzó.

La Noia s’ha tret
les sabates de cristall
i camina tocant de
peus a terra, el Noi
ni amb corona ni sense.

De persona a persona.
Que hi hagi una Rosa
per a cada cor que batega.
Que els bons sentiments
siguin el llibre de cada dia...

Sant JORDI
abril 2015

onatge

dissabte, 7 de març del 2015

SÍ a la VIDA!








a la Vida!



Demanar perdó per haver nascut Dona?
NO a cap violació ni castració física ni mental, ni al cos ni a l’ànima.
Sovint l’home deixa créixer el monstre que porta a dins, s’oblida que és nascut de Dona i en molts casos de mare.

Cal treure la màscara social a la societat i educar persones, i no nens i nenes. Estimar no té sinònim. Esclavitzar tampoc. L’assassí que mata sense sang, també és un botxí...


NO a les actituds per un dia.
NO a estimar un dia i prou.
NO a violar avui i abraçar demà.


La convivència és cada dia. Sembrar els bons sentiments. NO condemnar per haver nascut Dona o pel color de la pell o per creences personals.

Cal educar l’home com a persona, no com si per les venes hi tingués la prepotència per damunt de tot. Hem d’entendre que naixem per viure.

NO a cap creença social, religiosa o cultural (o faci creure) que la mutilació i/o violació del cos de la Dona sigui normal.

Néixer Nena no ha de ser el pa a la taula de les MONSTRUOSITATS.

L’home massa sovint segueix el raonament dels testicles (...?), tan en alegria com davant dels problemes. I llavors li surt la força bruta. Crida i actua el seu monstre interior.
Conviure sempre és un brindis de dues voluntats. Estimar i viure amb plenitud és el súmmum.
NO a col·locar... i tractar a la persona com un OBJECTE.

És com si per haver nascut Dona hagi de viure i lluitar des de la trinxera.
L’home que només veu el teu cos, és que no sap estimar.
Proclames d’un dia, pancartes, però l’any té tres-cents seixanta cinc dies, i viure és tota una vida.
Per tan cal llaurar les idees cada dia, sembrar la dignitat i amor per la Persona, sempre!

Les cadenes ni que siguin d’or, esclavitzen. Malgrat que la presó tingui parets i reixes de diamants, la presó empresona, anul·la la capacitat i dret de viure en llibertat.

Del cel plou molt mala bava. En nom d’un déu es fan –i s’han fet- barbaritats. Sexe i sexualitat no han de ser ni tortura ni turment.

L’home és l’únic animal que mata per plaer. Sovint el sentit comú s’exilia de la ment humana.

Març és record de presó de flames i mort.
Ningú no es més que ningú.
Cap funcionari del cel no pot donar l’hòstia amb una mà i condemnar a la Dona per impura amb l’altra.


Potser sí que hi ha qui ha estat engendrat amb mal esperma o pel dimoni. La religió encara és una dalla que sega i mata la vida. Qui creu en un déu no pot ser que prediqui assassinar Dones amb l’altra...

onatge