SÍ a la VIDA!

SÍ a la Vida!

Demanar perdó per haver nascut Dona?

NO a cap violació ni castració física ni mental, ni al cos ni a l’ànima.

Sovint l’home deixa créixer el monstre que porta a dins, s’oblida que és nascut de Dona i en molts casos de mare.

Cal treure la màscara social a la societat i educar persones, i no nens i nenes. Estimar no té sinònim. Esclavitzar tampoc. L’assassí que mata sense sang, també és un botxí...

NO a les actituds per un dia.

NO a estimar un dia i prou.

NO a violar avui i abraçar demà.

La convivència és cada dia. Sembrar els bons sentiments. NO condemnar per haver nascut Dona o pel color de la pell o per creences personals.

Cal educar l’home com a persona, no com si per les venes hi tingués la prepotència per damunt de tot. Hem d’entendre que naixem per viure.

NO a cap creença social, religiosa o cultural (o faci creure) que la mutilació i/o violació del cos de la Dona sigui normal.

Néixer Nena no ha de ser el pa a la taula de les MONSTRUOSITATS.

L’home massa sovint segueix el raonament dels testicles (...?), tan en alegria com davant dels problemes. I llavors li surt la força bruta. Crida i actua el seu monstre interior.

Conviure sempre és un brindis de dues voluntats. Estimar i viure amb plenitud és el súmmum.

NO a col·locar... i tractar a la persona com un OBJECTE.

És com si per haver nascut Dona hagi de viure i lluitar des de la trinxera.

L’home que només veu el teu cos, és que no sap estimar.

Proclames d’un dia, pancartes, però l’any té tres-cents seixanta cinc dies, i viure és tota una vida.

Per tan cal llaurar les idees cada dia, sembrar la dignitat i amor per la Persona, sempre!

Les cadenes ni que siguin d’or, esclavitzen. Malgrat que la presó tingui parets i reixes de diamants, la presó empresona, anul·la la capacitat i dret de viure en llibertat.

Del cel plou molt mala bava. En nom d’un déu es fan –i s’han fet- barbaritats. Sexe i sexualitat no han de ser ni tortura ni turment.

L’home és l’únic animal que mata per plaer. Sovint el sentit comú s’exilia de la ment humana.

Març és record de presó de flames i mort.

Ningú no es més que ningú.

Cap funcionari del cel no pot donar l’hòstia amb una mà i condemnar a la Dona per impura amb l’altra.

Potser sí que hi ha qui ha estat engendrat amb mal esperma o pel dimoni. La religió encara és una dalla que sega i mata la vida. Qui creu en un déu no pot ser que prediqui assassinar Dones amb l’altra...

onatge