dijous, 23 d’abril de 2015

PÈTALS...




















Tens un abril que
et floreix a la sang,
espines que mai no
s’han fet roses...,
un temps de poema
a la pell que et
recita a l’ànima,
combregues del record
d’una mirada, la
besada que et reviu,
la soledat abraça el silenci,
vas escrivint una solfa
de records, i quan et
canten de cos present
sents com l’amor et bressola.

Sempre hi ha un Drac,
unes vegades amb foc
altres sense, ara sovint
el Drac té un conveni
amb el senyor del castell.
Ara el seu foc ha de
ser constitucional...

De vegades encén
el seu foc fora de l’horari
del conveni. La tradició
té espines, també el teu
somriure en flor,
l’alegria que sembres cada dia.

Perfum d’abril, de roses,
de llibres, de sant...
Perfum de llegenda.
Només Tu saps quin
és el teu vint-i-tres d’abril.

Qui no té pètals de
rosa a l’ànima...?
Espines que el temps
ha fet d’enyorança.
La gramàtica de les
mirades, l’abecedari
dels somriures, som
tan humans que
l’emoció ens pot.

Per sort els sentiments
no tenen manual
d’instruccions, cal
llaurar i sembrar cada dia.
El record del primer
abril sempre ens floreix
jardí endins.

Omitse’t, no surt
als diccionaris, tampoc
no té sinònim...
Cada símbol té
les seves arrels.

De vegades una rosa
diu més que no
mil paraules,
però no pot néixer
d’un cor buit.
  
L’amor té Wi-Fi
de Tu a tu sense servidor...
Un t’estimo, és pluja
de vida, amor de profunditat,
el fruit compartit, la nit
de totes les Llunes,
el pa dels sentiments,
és la voluntat de dues
mirades envers el
mateix horitzó.

La Noia s’ha tret
les sabates de cristall
i camina tocant de
peus a terra, el Noi
ni amb corona ni sense.

De persona a persona.
Que hi hagi una Rosa
per a cada cor que batega.
Que els bons sentiments
siguin el llibre de cada dia...

Sant JORDI
abril 2015

onatge

8 comentaris:

  1. Gràcies, onatge per aquest preciós poema. Fa plorar, perquè diu coses boniques, que a cops, semben impossibles. Però no ho seran si hi creiem i caminem en la direcciò que cal.

    Una rosa per cada cor que batega. Una per a tu també.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Benvolguda Carme (una mica tard...) gràcies per ser-hi!
      onatge

      Suprimeix
  2. Onatge, algunes frases d'aquest bell poema no les acabo d'entendre, però en d'altres parles com si ens coneguéssim i em llegeixo.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Hola Xavier! Escric tal com raja, que és tal com penso. Potser si que de vegades sóc una mica complicat... Gràcies!
      onatge

      Suprimeix
  3. M'agrada aquesta soledat que abraça el silenci i els pètals de l'ànima, cadascun amb el nom d'un sentiment...
    I que hi hagi roses i llibres cada dia!!!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Benvolguda M. Roser! Gràcies per la teva amistat.
      onatge

      Suprimeix
  4. preciós, abrandat, tendre i emotiu i batallador poema! gràcies onatge i que et floreixen totes les roses a dalt del far!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Benvolguda Elfrelang! Tot i que vinc poc per ací, gràcies per ser-hi...
      onatge

      Suprimeix