PÈTALS...

Tens un abril que

et floreix a la sang,

espines que mai no

s’han fet roses...,

un temps de poema

a la pell que et

recita a l’ànima,

combregues del record

d’una mirada, la

besada que et reviu,

la soledat abraça el silenci,

vas escrivint una solfa

de records, i quan et

canten de cos present

sents com l’amor et bressola.

Sempre hi ha un Drac,

unes vegades amb foc

altres sense, ara sovint

el Drac té un conveni

amb el senyor del castell.

Ara el seu foc ha de

ser constitucional...

De vegades encén

el seu foc fora de l’horari

del conveni. La tradició

té espines, també el teu

somriure en flor,

l’alegria que sembres cada dia.

Perfum d’abril, de roses,

de llibres, de sant...

Perfum de llegenda.

Només Tu saps quin

és el teu vint-i-tres d’abril.

Qui no té pètals de

rosa a l’ànima...?

Espines que el temps

ha fet d’enyorança.

La gramàtica de les

mirades, l’abecedari

dels somriures, som

tan humans que

l’emoció ens pot.

Per sort els sentiments

no tenen manual

d’instruccions, cal

llaurar i sembrar cada dia.

El record del primer

abril sempre ens floreix

jardí endins.

Omitse’t, no surt

als diccionaris, tampoc

no té sinònim...

Cada símbol té

les seves arrels.

De vegades una rosa

diu més que no

mil paraules,

però no pot néixer

d’un cor buit.

  

L’amor té Wi-Fi

de Tu a tu sense servidor...

Un t’estimo, és pluja

de vida, amor de profunditat,

el fruit compartit, la nit

de totes les Llunes,

el pa dels sentiments,

és la voluntat de dues

mirades envers el

mateix horitzó.

La Noia s’ha tret

les sabates de cristall

i camina tocant de

peus a terra, el Noi

ni amb corona ni sense.

De persona a persona.

Que hi hagi una Rosa

per a cada cor que batega.

Que els bons sentiments

siguin el llibre de cada dia...

Sant JORDI

abril 2015

onatge