dijous, 29 de setembre del 2011

dimecres, 28 de setembre del 2011

A un ferro roent...











De vegades ens agafem
a un ferro roent...
A l’enclusa del silenci
hi forgem el batec de viure.
La fornal de la vida
ens va donant tremp,
hem d’esdevenir sense
tallar, però amb tremp...
I això ni es compra  ni es ven.
La vida és com una jugada,
malgrat que de vegades
els daus estan marcats,
i perdem bous i esquelles.
De vegades quan ens equivoquem
tenim saviesa, però ja no
ens queda temps per rectificar...
onatge

dimarts, 27 de setembre del 2011

Ric pobre...


















Un home només té
allò que no pot perdre en un naufragi.
                                           Proverbi hindú.


Perquè t’engreixes
de diners si al cor
hi tens una durícia tosca...?
Trepitges les flors
i no coneixes la posta de sol...
Els teus llinatges
estan farcits d’or,
però el silenci
no et parla...
ets sord cec i mut
a la natura.
Ho tens tot però
en un naufragi
no quedarà res de tu.
Quan moris
ni el foc no el voldrà,
seràs el fàstic dels cucs...
onatge

dilluns, 26 de setembre del 2011

Al bany maria...


















He posat el poema
al sol com un
bany maria natural.
S’obre al flor al caliu,
la metàfora sembra
els seus pètals...
Respiro amb l’alenada
que em du el mar.
Escolto el meu respirar
al pentagrama de al vida.
Camino ran de mar
sense seguir antigues
petjades, sempre
hi ha un camí nou...
El poema s’arrela, o no.
Si ho fa donarà
el seu fruit, que podrà
ser amarg o dolç...
onatge

diumenge, 25 de setembre del 2011

L'he trencat...












He trencat un plat
sense tirar-lo al cap
de ningú, l’he trencat,
era de porcellana,
potser n’hauria de
trencar un altre
perquè li faci companyia
i no se senti sol i trencat,
escampat per terra
fins que una escombra
l’abraci sense fer-lo
arribar a la celístia
de la vaixella,
la seva família,
ara orfe de sopera,
orfe de plats sopers
i dels germans
petits, els de postres,
les safates que ja
no l’acompanyaran
mai més...,
ara trencat, el
seu feldespat i caolí
s’han desintegrat
en la immensitat
del terra de la cuina,
he trencat un plat
o m’ha relliscat
de les mans...,
resultat; mort
per trencadissa,
ara per sempre més
tindré un plat trencat
a l’ànima, al cor,
a l’esperit; trencat,
trencat i buit,
sense temps de
dir-li adéu,
o fins ara,
o salut!,
potser era el plat
de la il·lusió,
el de la metàfora,
els de les paraules netes,
el del verb conjugat,
els dels sinònims sense coure...,
era el meu plat,
tants anys compartint
taula, paraules i pensaments,
ens miràvem i ja en teníem
prou per saber el menú,
l’àpat de la vida,
del dia, ara ell
sóc jo, i jo sóc ell,
plat trencat...,
t’enyoraré sempre,
i dintre meu els teus trossos
seran el meu cor trencat.

onatge