dimarts, 20 de setembre de 2011

Sembrem falçs...


















La vida és breu per ella mateixa; però els mals s’allarguen...
Publili Sirus

Sempre hi ha una paraula
que omple la copa.
Vida i llum i el
cementiri il·luminat.
El coeficient dels estúpids.
Ara, els ocells tenen la paraula...
Una camisa de dormir
per la poesia, un coixí
pel poema, i la paraula
sempre tan propera.
Un tren que no s’atura.
Gent a l’estació quan
no passa cap tren.
Passatgers de vida
amb bitllet i sense tren.
Potser hem de sembrar falçs

i llaurar la closca dels cretins...
onatge


3 comentaris:

  1. Però la falç no era per segar i no pas per llaurar? :)

    ResponSuprimeix
  2. Hola Carme, és com tu dius, però dic "sembrar falçs" perquè ens en faran falta..., i "llaurar la closca dels cretins" perquè creixi nova saba...

    Una abraçada sense falç.
    onatge

    ResponSuprimeix
  3. Això de que ara els ocells tinguin la paraula m'agrada...però pensa que els ocells són pacifistes i potser voldran arreglar-ho tot a cops de poema, vull dir fent servir el sentit comú i no la falç...
    Petons pacifistes,
    M. Roser

    ResponSuprimeix