dilluns, 12 de setembre de 2011

Maig...














Maig.
Cada flor és
una metàfora
i pètal a pètal
un vers.

Maig
set de llàgrima
i l’abraçada  de
la rosada.
I entre silencis
un crit a dues veus...

Maig
esclat de vida,
la flor de viure,
l’absència als llavis
l’eco al cor...

Maig
pluja i sol
són com
lletra i música
i la lluna que
ho trempa tot.

Maig
un esclat de vida
en el temps d’espera.
El bon camí
mai no té drecera...
onatge




8 comentaris:

  1. És bonic que hagi esclatat aquest maig en el mes de setembre; de fet, tenen unes quantes coses en comú, tot i que a la inversa; un s'engalana per a la inauguració de l'estiu, l'altre es posa de festa per celebrar-ne la cloenda. El teu poema és com una cançó de les que no se n'esborra la bona tonada.
    Una abraçada.

    ResponSuprimeix
  2. Doncs sí quin maig més bonic en ple setembre, onatge!

    Una abraçada

    ResponSuprimeix
  3. Això es melangia pura i dura, es nota que estem al setembre i enyores temps més lluminosos, com aquest mes de maig tan ideal... Amb el que a mi m'agrada la tardor!

    Petons,
    M. Roser

    ResponSuprimeix
  4. Galionar m'agrada la teva verema pels meus poemes. Aquest de fet el vaig escriure un mes de mai, ja saps que no els publico cronològicament.

    Des del far petons vinyes enllà.
    onatge

    ResponSuprimeix
  5. Carme ja saps que al nostre interior sempre és bon moment per florir...

    Des del far petons bosc endins.
    onatge

    ResponSuprimeix
  6. Jordi, viure potser sempre és enyorança...?

    Des del far advervies enllà.
    onatge

    ResponSuprimeix
  7. Maria Roser, de fet m'encanta la primavera i la tardor. L'estiu només m'agrada per la llum...

    Des del far petons enllà.
    onatge

    ResponSuprimeix