dimecres, 23 de maig del 2012

Des del far...
















Silenci
des del far.
Besada de sal.
Silenci
prenyat de silenci.
Viatge i paraula.
M’assec a l’horitzó.

Cau la nit
amb l’equilibri
de la graveta.
Silenci
des del far.
Onatge i més onatge,
però entre tot,
una onada...
La lluna la
fa d’argent.
Les mans són el desig
que va acariciant les estrelles.
La lluna em desperta la metàfora.
onatge


dimarts, 22 de maig del 2012

Vola lliure...

















Vola lliure, només amb les
cadenes de la terra.
Vola, t’has de sentir lliure,
fes-te amiga del vent.
Trobaràs paraules que
et semblaran ocells.
Mira el mar, trobaràs el teu diàleg.
I si plou, crida’m,
vull passejar amb tu,
empaitarem gotes d’aigua
per la nostra petita tempesta.
Olor de terra quan
la pluja s’asserena.
Ens besarem amb gust de mar,
resseguirem roques de pell tendre...
Serem dona i home
en la mateixa barca.
El far ens farà saber
quan toquem port...
onatge




diumenge, 20 de maig del 2012

La nostra nuesa...
















Han passat anys,
temps, ens coneixem
des de fa temps, des
d’abans d’ahir o l’altre...,
sempre hi ha l’eco
del teu somriure,
el mar de la teva mirada
(que sempre és viatge).
A la vida sempre hi ha
un eclipsi, però la lluna
no ens deixa mai.
El temps sempre
és un estel que vola
al cel de la vida.
La felicitat no sabem mai
sota de quina pedra està,
en quina flor, quins
pètals vestiran la
nostra nuesa...
I vivim i respirem
i desitgem... i en la
nostra caducitat volem
compartir, i el cor batega
i no som una durícia tosca.
Què sabem dels anys
i els calendaris...,
“res més lluny de
la meva imaginació”
que fer ni un resum
ni un balanç, però sí
parar taula amb els records
que sempre mantenen la dolçor
(si en tenien), i al plat pla,
el temps viscut lentament,
ens hem fet grans, que
potser no vol dir madurs,
però som nosaltres,
quan la boira abraçava Montserrat,
i quan la brisa
era l’almívar al port...
Que ha passat amb les cruïlles que
no ens trobem mai,
però no calen carrers,
sempre hi som...
onatge

Improvisació (c)












Dins del nostre silenci
hi ha l’eco de les veus,
el jardí de les carícies,
les flors han perdut pètals,
però nosaltres encara
hi som..., respirem amb
l’alè del poema, i amb la
rosada humitegem els
llavis ressecs i coneguts...
onatge

dissabte, 19 de maig del 2012

Som...













Doneu-me un llibre
per mossegar, un poema
per la set, la carícia
d’una flor, la música
de les teves mans,
la galàxia d’una mirada,
la cançó dels teus llavis,
el pentagrama de dos cossos,
el silenci d’un crit...
Compartirem l’aire,
serem el que som,
ens abracem a la
celístia dels estels...
onatge