divendres, 18 de maig del 2012

Remar endavant...














(de la llibretada)


Miro endavant
però encara
sento trucs d’ahir.
Sempre hi ha un sol
malgrat que de vegades
ens quedem a l’ombra...

O quan tenim
els sentiments
a peu pla
i el cor als núvols...

L’amor ens aboca
a la mar amb
una barca
sense rems,
només estimant
podrem remar endavant...
onatge



4 comentaris:

  1. No sé perquè, però el trobo especialment bonic, aquest poema...M'agrada això de tenir els sentiments a peu pla i el cor als núvols...
    Cal remar sempre endavant!
    Bona nit.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sempre som un viatge endavant, fins que ja no podem remar...

      Des del far tarda bona.
      onatge

      Elimina
  2. A mi també em sembla un poema ben bonic i esperançador, aquest remar endavant, estimant..., malgrat a vegades siguem a l'ombra.
    Abraçada cap al far!

    ResponElimina
    Respostes
    1. De vegades hem d'estar a l'ombra per no cremar-nos...

      Des del far tarda bona.
      onatge

      Elimina