divendres, 11 de maig del 2012

Una volada...















(de la llibretada)

Ara em miro els ocells,
no professen cap religió,
no estan encegats amb
cap color polític, no
paguen impostos, parlen
l’idioma matern, són
independents, estimen per
damunt de tot la mare Natura,
no tenen les baules
de cap hipoteca...,
no beuen no fumen,
són feliços si no els
emprenyen els humans,
no necessiten cap psicòleg/a,
són lliures, són fidels
a les seves arrels,
gaudeixen de la seva vida
que saben que és una volada...
onatge

4 comentaris:

  1. Jo vull ser ocell, doncs!

    Llàstima que ja he fet tard! :)

    ResponElimina
  2. És clar, són feliços perquè són lliures, encara que la seva vida sigui només una volada...Però és una volada, sense lligams de cap mena!

    ResponElimina
  3. Carme mai no és tard, tu sempre seràs gavina de bosc...
    Des del far nit bona.
    onatge

    ResponElimina
  4. M. Roser justa la fusta! Només som els estúpids humans que els que canten més bé els tanquem dins d'una gàbia, com canta la Trinca...

    Des del far nit bona.
    onatge

    ResponElimina