dijous, 17 de maig del 2012

Em desperta un ca...















M’agrada el silenci
quan va accentuat
d’una mirada, un somriure,
un plor, la rima
de dues mans,
la cançó de dos cors...

El silenci de la pluja,
el crit del poema.
El silenci de la ferida,
la dansa de la vida.
Hi ha paraules que són
un llibre, i hi ha llibres
que no valen una sola paraula.

Dues parets, l’armari
i la porta del davant,
el finestral al clatell.
Avui el sol comparteix
amistat, benvingut.

De vegades la solitud
enamora, sedueix
honestament i femeninament.
Tanco els ulls i l’eco
em recita el poema
a la revetlla dels sentits.
Dels sentits i no sentits...
Em desperta un ca.
onatge

3 comentaris:

  1. T'hem nominat pel Liebster Blog Awards! Passa-t'hi per veure què és, si l'acceptes! Abraçades!!!

    ResponElimina
  2. A la natura hi ha silencis que són crits, somriures i plors...Només cal tancar els ulls i escoltar-los.
    Silencis de poema, al teu far.

    ResponElimina
  3. Mai no havia trobat un silenci tan connotat...
    La primavera fa que la revetlla sigui permanent i que els cans no s'estiguin de bordar si ho necessiten. Quina sort.

    ResponElimina