dilluns, 14 de maig del 2012

Dia bo!












Ara el vent em passa les fulles
i és difícil escriure el que sento i penso.
Les paraules també juguen a saltar...
Els punts suspensius sempre
són companyia o desert.


Veig els trens aturats a els vies
com cossos sense sang.
El far que dorm de dia.
Penso i parlo damunt del paper.


Les pomes encara són verdes.
Tinc set de la font de sempre.
Mare i pare i tres fills, tots
amb bicicleta, el petit s’ha
estampat contra un fanal
ara el seu plor canta a l’aire.


Vaig a canviar l’aigua de les olives.
Això ja és una altra cosa...
El sol fa d’aprenent de pintor
i dóna pinzellades al cel,
els núvols fan el mateix.


Ha arribat la filla i això
ja és Festa Major!
De vegades el silenci
és missatge i paraula.

I tot és record, com les flames
que travessaven la nit,
o la partitura que escrivíem
al pentagrama de la pell...

Viure és recordar,
i recordar és viure.
Moriré i seré pa de record,
fins que s’assequi...

Dia bo!
onatge

4 comentaris:

  1. Respostes
    1. Elfreelang va ser compartit amb les teves paraules...

      Des del far amb bona mar.
      onatge

      Elimina
  2. Normalment anem fent la viu viu, i els dies van passant sense pena ni glòria... Però de tant en tant, alguna cosa ens ve a canviar la nostra rutina diaria i aleshores estem alegres i el món ens sembla més bonic...Si algú vol saber-ne el perquè diem: Avui he tingut un bon dia!!!
    Que tinguis molts bons dies al teu far.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M. Roser sempre arribes al far...

      Des del far amb bona mar.
      onatge

      Elimina