Sé que
arribarà la nit
si ningú no ho impedeix.
La lluna es rentarà la cara,
els núvols faran el borinot,
el far farà tres vegades l’ullet,
seré el que sóc des de que
vaig néixer, o com diu l’Ovidi:
Un antic renec de cony...
Quan arribi la nit
seré ocell amb ella.
Les paraules s’encendran
amb foc de tinta blava.
Anirà emmudint el dia
i parlarà la nit.
L’encens fa escultures
cremades i perfuma l’aire.
El mussol de la nit
obrirà els ulls ens
mirarem però no
ens direm res...
onatge
De vegades els silencis ja diuen molt de per si...
ResponEliminaQuè seria de la música sense silencis?
Judit benvinguda la teva veu...
EliminaDes del far tarda bona.
onatge
Bé, doncs, esperem amb ànsia que arribi la nit...
ResponEliminaI que el mussol sigui l'espectador dels silencis!
Bona tarda de diumenge.