dissabte, 12 de maig de 2012

Un antic renec...















Sé que arribarà la nit
si ningú no ho impedeix.
La lluna es rentarà la cara,
els núvols faran el borinot,
el far farà tres vegades l’ullet,
seré el que sóc des de que
vaig néixer, o com diu l’Ovidi:
Un antic renec de cony...
Quan arribi la nit
seré ocell amb ella.
Les paraules s’encendran
amb foc de tinta blava.
Anirà emmudint el dia
i parlarà la nit.
L’encens fa escultures
cremades i perfuma l’aire.
El mussol de la nit
obrirà els ulls ens
mirarem però no
ens direm res...
onatge

3 comentaris:

  1. De vegades els silencis ja diuen molt de per si...
    Què seria de la música sense silencis?

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Judit benvinguda la teva veu...
      Des del far tarda bona.
      onatge

      Suprimeix
  2. Bé, doncs, esperem amb ànsia que arribi la nit...
    I que el mussol sigui l'espectador dels silencis!
    Bona tarda de diumenge.

    ResponSuprimeix