DESEMBRE.
Últim
mes de l’any. Revetlla de religions. Garlandes festa i gatzara de Cap d’Any. Un
dia concret, tothom ha de combregar de bona hòstia...
Sembla
com si la llibertat personal i el sentit comú s’hagin de deixar en un calaix i
seguir la gran massa, que no es de rebosteria precisament...
La
gran taula de Nadal, mentre milers de persones moren ASSASSINADES per una
guerra prenyada per covards fanàtics.
El
nen Jesús a la cova, i els que moren ofegats al taüt d’aigües fredes del
mediterrani. Però som tan tradicionals que brindarem, menjarem (una mica més
encara), farem cagar el tió, i aquí no ha passat res.
Nadal
no es o no hauria de ser una disfressa... ni una màscara per l’ànima o el
cor... El 28 de desembre celebrarem el nostre sant. 25 de desembre en vermell
al calendari, què deu passar? Al carrer veig somriures d’hipocresia, dents de
maldat, sort que la societat és tan assenyada... Mira que té dies l’any, 365 si
no l’han retallat, però ha de ser en aquestes dates, que hi ha taules plenes de
gom a gom i tants cors buits..., i que
semblen un desert sense vida. A la humilitat l’hi han tancat la porta.
L’església es disfressa més que de costum. I tothom tan cofoi!
Sort
de les Persones amb bon cor i ànima... Res no es blanc o negre, tot té molts matisos,
cal sembrar la convivència per damunt de les creences, no oblidar el respecte
per la Vida i la Persona. Que Nadal desperti l’eco interior i que cada dia de
l’any tingui i sigui un motiu per Viure donar i compartir. La senzillesa és la
gran riquesa. No hem de tancar la porta de casa i ignorar el món... Que el cor
no esdevingui una durícia tosca...
Les
creences no ens han de fer ser insensibles. Cerca la Llum que hi ha dintre teu.
Dóna la mà oberta... No veneris a cap botxí. Hem nascut per VIURE!
Ah! sí, Bon Nadal!
onatge
