dimarts, 30 d’agost del 2011

He traspassat...










He traspassat la nit,

ara veig el dia.

Les primeres llums, també

les primeres ombres.

Els primers coloms,

les primeres onades.

La nit és un

cabdell d’il·lusions

i desil·lusions.

Passions i desigs.

La nit és un respir

i un gemec.


He traspassat la nit,

ara em rento la cara,

aigua fresca, aire pur;

bé, el que hi ha...

Horitzó, que mai

no és mirall.

És llibertat i frontera.

És mirar endavant.

onatge




Sense rumb fix...











Començo a escriure

sense rumb fix,

com quasi sempre.

Les emocions,

la tristesa,

l’alegria, la insatisfacció,

la digestió de viure,

tot va aflorant...

suament, a poc a poc.


Vénen els mots,

les paraules,

els adjectius,

els sinònims,

els antònims,

el verb conjugat

en present, però

quasi sempre

en passat.


I mil pensaments

com si fessin niu

dins del meu cap.

Els que m’acaricien,

els que m’esgarrinxen.

Temps de nit,

temps de dia,

i sempre és el

meu temps.


Temps que sempre

és deixat, sense

arribar a la paranoia

de pensar si només

és llogat...


No sé si tinc

mal de cap

o el cap del mal?

Avui el dia

s’ha vestit de gris.

El mèlic del poema

no sé mai on és.

onatge



dilluns, 29 d’agost del 2011

T'enyoro...











Estic a l’espera de l’ocell de ferro.

Ara els records em martellegen

a l’enclusa del cor...

Sentiments a la fornal de viure.

Busco el tremp d’anar endavant.

Temps. Viatge i temps.

L’enyor és un perfum que no em deixa.

Des de que naixem som un viatge.

L’espera desespera, però no hi

ha més remei que esperar,

i més ara que l’ocell de ferro ha d’arribar.

El capvespre ja duu el barret posat.

Encara tinc els records a l’almívar

del temps recent, a l’andana

una abraçada, un somriure,

el fred del retorn, tot passa,

però l’enyorança és la senyora...

onatge



diumenge, 28 d’agost del 2011

O potser ni aixÒ...










Guardar tantes llibretes, té que de vegades remirant, surten poemes que ja ni recordes...


T’abraço com un

arbre sense fulles.

Avui només tinc

paraules amb poc accent

i sense caliu.

Tinc cendra als llavis

de besades de foc...

I sóc ocell amb ales

trencades i barca

sense rems.

Potser només sóc

un temps prenyat de temps.

Potser sóc jo,

o potser ni això...

onatge