Un intent de poema
rescatat de la llibretada...
Rellotges
de sol a hora de lluna.
Rellotges de sorra a
temps de mar...
Espelmes enceses a
hora de vent.
L’enyor té l’alçada d’un
campanar.
Un temps sense hores i
el temps absent.
Camí de carro, lluny
de mirades i de gent.
Rellotges de sol amb
massa sol.
La lluna em destil·la
el temps.
La collita de vida a
temps de lluna.
Guardo rellotges amb l’ànima
de corda
aturada, sense vida,
sense temps, sense hora.
La vida és com un
rellotge de sol,
unes vegades massa
sol, altres massa lluna,
o el sol entre els
núvols, altres encara,
interpretem malament l’hora,
i vivim
fora de temps, o en un
temps
que no hauria de ser
el nostre.
I en temps d’ombra,
quedem sense hora,
quedem i vivim sense
temps...
onatge
