dissabte, 17 de març del 2012

Tu...


















Em vesteix el sol
em despulla la lluna,
m’acarona el vent,
m’abraça el mar,
al fred de viure, el teu caliu.
Les emocions al clima
dels desigs…
onatge

dijous, 15 de març del 2012

De foc i aigua...













Al meu equipatge
només hi ha sol i lluna,
tot el demés són arrels
i pluja del camí.

Sé que estic fet de foc i aigua.
Només sóc un home,
traieu-me tots els llençols
que m’heu anat posant,
sóc jo nu, amb sol i lluna.

M’he despullat de les falses
creences que m’havien
anat imposant, segurament
amb bona voluntat...

A part de les cadenes naturals,
sempre hi ha les baules que
construïm nosaltres mateixos.
Els sentiments m’han
entendrit i endurit.
Digueu-me pràctic.
He entès que el cos
va passant però l’esperit
ens acompanya sempre.
Ara estic amb la lluna.
onatge

dimarts, 13 de març del 2012

Cercaràs una flor...

















Obra de  Lilliana Comes

Cercaràs una flor
i trobaràs una creu...
La vida és un jardí,
reposa, però no t’aturis.
Després de plorar
et florirà el somriure dels llavis,
sentiràs com el cor canta.
Sí ja ho sé, sempre
hi ha el mussol de la nit,
sí, el del dia també...
Però també hi ha
la cançó de la nit
i la dansa del dia.
Necessitem estimar
i que ens estimin,
sinó és així, no és
pot curar amb res,
amb res que no
sigui estimar...
El foc necessita flama,
el fred caliu,
el mar necessita onatge,
nosaltres estimar.
No hi ha més fruit
que estimar, qui no
estima no viu,
està enterrat en vida,
que és el pitjor taüt...
onatge






















ARA!


















Dol als ossos...
Però també tens
dol al cos que fa
tan de temps que
no veu el sol.
Tanca la ferida
ni que quedi la cicatriu...


Sí ja ho sé
tens tres patiments
i un dolor,
però la vida viu cada dia,
i et ve a buscar,
no li donis carbassa...


Gaudeix del silenci
però no t’hi casis.
Tots els camins
tenen els seves pedres,
però no és motiu
per aturar-se.


No consagris els teus
llavis al demà,
aquest demà sempre és un
temps que no arriba mai...
No deixis que se’t
faci una durícia al cor.

Viu!, i comença avui,
des d’ara mateix.


Escolta la lluna quan parla
i forja dintre teu.
O quan el sol et dóna tremp.


Amara’t del pol·len
de la flor amb pètals
de solitud, però
no hi arrelis...


Obre’t a la vida
sense anar amb
el cor a la mà,
però surt enfora...


Si engendres llàgrimes,
plora, però no dansis
sempre en un ball de llàgrimes,
però no les reprimeixis
elles et fertilitzaran la tendresa.


Obre bé els ulls
i veuràs que al vida somriu.
No et tanquis a la
cambra fosca, surt enfora.


Sempre hi ha una flama
que no crema però
encén el caliu, també
hi ha la teva...
No són consells, ni tan
sols recomanacions, només
és un crit a que visquis...
Comença. Demà no.


ARA!
onatge


diumenge, 4 de març del 2012

Per tu Dona!


















Fotografia de FRIDA



Per tu Dona


La Terra és Dona, el món és masculí, aquí rau l’etern divorci. L’aire masclista ofega, aixafa, nega, destrueix, i qui té dret a fer que l’aire sigui masclista?

L’estupidesa dels homes nascut de dona, la perpetuació
de la mala educació com a persones a través dels segles..., i només perquè els homes ja els va bé?

Ningú no té dret a esclavitzar a ningú, ni físicament ni encara menys mentalment...
Ens vam equivocar –i encara ens equivoquem- educant nenes i nens en lloc d’educar persones... Una religió que nega a la dona coma persona per impura, no és una religió és una masturbació del pensament i la consciència...

Ningú no s’ha de sotmetre a ningú, i encara menys la Dona a l’home per més que ho diguin tots els sants que no sabien de què parlaven, o és que ja combregaven dels masclisme...

No hi ha manual d’instruccions per viure, senzillament s’ha de poder fer en llibertat i per voluntat pròpia, i no pas per imposició.

El gust del masclisme sempre és àcid, amarg, indigesti i destructiu... Els que amb sotana llarga o curta o arremangada parlen tant de matrimoni, val més que callin, no en tenen ni idea, no s’han casat mai i no es poden posar a la pell de ningú, només els agrada furgar l’ànima i al consciència...

Ningú no pot dictar decrets sobre el cos de la dona, ni acotar els seus drets com a persona. Els “homes” abrigats per al societat, encara són un virus maligne... La Dona té dret al seu propi cos, no a la manipulació o esclavització de cap tipus.

La Dona no és un objecte de plaer, és un ésser sencer! La mitja taronja només existeix quan l’has tallat amb un ganivet... Dona i home no és un maridatge entre sexes, ha de ser el llaurat i els sembrat entre dues vides amb mirada pròpia, mirades diferents envers el mateix horitzó.

En nom de l’amor no es pot fer cap guerra soterrada amb resultat de mort per la Dona... L’amor no és una arma, no és una presó, ni una imposició, ni un decret, no és un càstig ni un crim, no és un additiu..., ni una fórmula magistral, ni una dosi, tampoc no és una hipoteca de per vida.

Amor és una relació de llibertat en llibertat, donar la mà sense prendre-la... La relació entre Dona i home ha de ser de tu a tu, d'igual a igual.

La vida de la Dona per ser dona, no ha de ser una lluita constant, no ha de demanar permís a ningú. Ella és la mestressa del seu cos i la seva vida.

Algú pot discrepar, però no anar-hi en contra.
Per tu Dona.
onatge, 4 març 2012, migdia


dijous, 1 de març del 2012

Estimar no és agredir...













De dos silencis respirem un sol crit,
a les arrels hi tenim l'alfabet de desigs,
en pouem fins que esdevenim
poema de vida, resseguim els llavis
com dos deserts en busca de cruïlla
per trobar l'aigua que calmi la set,
carícies orfes, sentiments a cor obert,
dona i home a l'enclusa de la vida,
foc a la hipocresia, paraules
al mur de la vergonya, després de pluges
i tempestes, sempre queda una lletra,
que cap campana t'atemoreixi fins que puguem
compartir, estimar no és agredir...
onatge