diumenge, 4 de març de 2012

Per tu Dona!


















Fotografia de FRIDA



Per tu Dona


La Terra és Dona, el món és masculí, aquí rau l’etern divorci. L’aire masclista ofega, aixafa, nega, destrueix, i qui té dret a fer que l’aire sigui masclista?

L’estupidesa dels homes nascut de dona, la perpetuació
de la mala educació com a persones a través dels segles..., i només perquè els homes ja els va bé?

Ningú no té dret a esclavitzar a ningú, ni físicament ni encara menys mentalment...
Ens vam equivocar –i encara ens equivoquem- educant nenes i nens en lloc d’educar persones... Una religió que nega a la dona coma persona per impura, no és una religió és una masturbació del pensament i la consciència...

Ningú no s’ha de sotmetre a ningú, i encara menys la Dona a l’home per més que ho diguin tots els sants que no sabien de què parlaven, o és que ja combregaven dels masclisme...

No hi ha manual d’instruccions per viure, senzillament s’ha de poder fer en llibertat i per voluntat pròpia, i no pas per imposició.

El gust del masclisme sempre és àcid, amarg, indigesti i destructiu... Els que amb sotana llarga o curta o arremangada parlen tant de matrimoni, val més que callin, no en tenen ni idea, no s’han casat mai i no es poden posar a la pell de ningú, només els agrada furgar l’ànima i al consciència...

Ningú no pot dictar decrets sobre el cos de la dona, ni acotar els seus drets com a persona. Els “homes” abrigats per al societat, encara són un virus maligne... La Dona té dret al seu propi cos, no a la manipulació o esclavització de cap tipus.

La Dona no és un objecte de plaer, és un ésser sencer! La mitja taronja només existeix quan l’has tallat amb un ganivet... Dona i home no és un maridatge entre sexes, ha de ser el llaurat i els sembrat entre dues vides amb mirada pròpia, mirades diferents envers el mateix horitzó.

En nom de l’amor no es pot fer cap guerra soterrada amb resultat de mort per la Dona... L’amor no és una arma, no és una presó, ni una imposició, ni un decret, no és un càstig ni un crim, no és un additiu..., ni una fórmula magistral, ni una dosi, tampoc no és una hipoteca de per vida.

Amor és una relació de llibertat en llibertat, donar la mà sense prendre-la... La relació entre Dona i home ha de ser de tu a tu, d'igual a igual.

La vida de la Dona per ser dona, no ha de ser una lluita constant, no ha de demanar permís a ningú. Ella és la mestressa del seu cos i la seva vida.

Algú pot discrepar, però no anar-hi en contra.
Per tu Dona.
onatge, 4 març 2012, migdia


16 comentaris:

  1. Un excel·lent i molt bonic homenatge a la dona. Es mereixen tot això i molt més... Probablement hauran de passar molts segles per pal·liar tot el mal fet envers a elles.
    Una forta abraçada, poeta! ;)

    ResponSuprimeix
  2. Jo estic contenta de ser dona, i de llegir el que tu dius!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. I jo com l'Helena també. Gràcies, onatge, per dir-ho tant clar i tan bonic.

      (És curiós que si faig "d'ocupa" a un altre comentari, a vegades cola i aconsegueixo que quedi)

      Provo sort, un cop més!

      Suprimeix
  3. I jo, com l'Helena i la Carme.
    Gràcies.

    ResponSuprimeix
  4. Estimat Carles, snif snif, gràcies infinites.
    s'agraeix que algú de tant en tant s'adoni d'algunes coses.
    una abraçada.

    ResponSuprimeix
  5. Gran i emotiu i bell escrit onatge! i la incomparable Frida presidint...una abraçada que espero t'arribi dalt del far! gràcies!

    ResponSuprimeix
  6. Orgullosa com totes les dones ´d'aquí i de fora.
    Gràcies.Sempre agrada llegir aquests adjectius
    , gairebé poemes...

    ResponSuprimeix
  7. gràcies per l'homenatge, onatge,
    només per ser dona
    =;)

    ResponSuprimeix
  8. Tant debo tots els homes tinguesin els teus sentiments, seria un mon meravellos!

    un petonás maco

    ResponSuprimeix
  9. Molt bé!!! quina raó té la Lucia quan diu que tots els homes haurien de ser com tu, llàstima que no és així i cada dia augmenta aquest masclisme embogit que sega tantes vides.
    Agraïda

    ResponSuprimeix
  10. Gràcies, és bonic, aquest homenatge amb motiu de la diada de la dona, és bonic navegar pels teus onatges...

    ResponSuprimeix
  11. Moltes gràcies per la sensibilitat i intel·ligència!

    ResponSuprimeix
  12. Gràcies, omatge!
    Encara queda feina... però el teu acompanyament sempre ho fa més fàcil!
    Una abraçada que t'arribi!

    ResponSuprimeix
  13. Onatge, penso que el fet de viure és tan bonic, que ningú té dret a espatllar-lo...
    Gràcies pels teus comentaris, primer com a dona, però també com a persona...
    Petons de gratitud, camí del far.

    ResponSuprimeix
  14. Gràcies a totes i a tu. En algun moment m'he fet posar vermell. Tinc defectes com tothom i no sóc ni pretenc ser perfecte... Però hi ha coses que amb dos dits de front com deien els avis, no es poden ni permetre ni tolerar... I encara persisteix un burka invisible i una frontera de vidre... Sóc pare d'una noia de 22 anys i conversant amb ella, conductes que creia que havien passat o caducat, encara són molt vigent entre una part dels nois... Hem avançat molt però encara ens falta molt.

    Des del far una abraçada de persona a persona.
    onatge

    ResponSuprimeix
  15. Carles? Carles?
    No crec que siguis el que Carles que conec, em sorprendia molt.
    Bona reflexio i millor tema, Frida Calho, la seva vida, el seu accident, el seu dolor fisic, el seu amor triacionat....
    Pero la realitat es ben diferent, hom parla i parla pero a l'hora de la veritat tot es buit, tot es traïció, tot es mentida.
    Això es el que sempre he trovat i per aixo ara camino sola, no vull mes mal que vingui de fora. Haig de curar mases ferides, porta temps, no en tinc...

    ResponSuprimeix