diumenge, 22 de desembre del 2013

Canta el Gall...













Que no t’enlluernin les llums,
ni l’olor dels carrers, obre el cor
i sentiràs la tristesa i el dolor
de les persones que pateixen
i les que viuen condemnades sense amor...

No miris el calendari, viu i comparteix
el caliu que hi ha en tu, estima
i petoneja la vida, dóna amb
la mà oberta, ajuda sense que
t’ho demanin, no t’amaguis
darrere de confessionaris, l’únic pecat
és matar i assassinar la llibertat,
que cap creu no sigui la teva arma...

Quan cantin les campanades de l’alegria,
desperta i comparteix..., viu-la!
Canta, que el teu cant sigui abraçada
per la tristesa, per la solitud imposada,
per les persones amb malaltia...

No facis pel desembre el que no fas
per l’abril o el juny, no siguis
hipòcrita de tot un any menys un dia...
il·lumina’t amb la llum d’una mirada,
el clima d’un somriure, no
invoquis déus celestials i siguis
de pedra al fred humà...

No deixis que al cor se t’hi faci
una durícia freda i tosca.
No et pensis mai que els diners són
companyia, ni la primavera d’un dia.

No t’empatxis de l’ego del desembre.
A la solfa de la vida hi ha
blanques i negres, però el concert
de viure és el millor que hi ha.

Despulla’t de tot el que sigui superficial,
el caliu humà no és una disfressa.
No et guarneixis perquè ho digui el calendari,
sigues Tu, el que et dicta el cor.

No a cap tipus de violència, no en tot l’any,
cada dia és un dia de vida
no el malbaratis a ningú ni per ningú.

Tot és senzill, no hi sembris
ni complicacions ni maldat.
A la terra dels humils sempre hi
ha la flor de la riquesa humana.

Estima sense l’etiqueta del preu
ni codi de barres, som naturals.
La felicitat no té amo ni mestressa,
viu dins de nosaltres només l’hem
de deixar viure i ser fidels a ella,
sembrar-la i compartir-la,
la llavor sempre hi és...

Estimo el somriure d’una criatura,
la bellesa del vol dels ocells, l’embruix
de la lluna, el caliu del sol de primavera.

No sóc perfecte (tu, tampoc) però de
les meves mancances i defectes, no
en faig bandera ni en sembro l’espina a ningú.

El màrqueting comercial no
pot ser amo i senyor de la
teva tendresa interior...

Canta el gall, potser ja és hora
de despertar, saber qui som
i on volem arribar.

Torna a cantar el gall pels que
encara estan adormits, pels dormilegues
que dormen en el coixí de l’auto engany,
de la indiferència, de la insensibilitat.
 Nadal 2013,
onatge


diumenge, 8 de desembre del 2013

dilluns, 25 de novembre del 2013

Per tu DONA









(No m’agraden les coses per un dia... El que compta és l’actitud de cada dia...)
                    
Per tu DONA

La Terra és Dona, el món és masculí, aquí rau l’etern divorci. L’aire masclista ofega, aixafa, nega, destrueix, i qui té dret a fer que l’aire sigui masclista?

L’estupidesa dels homes nascuts de Dona, la perpetuació
de la mala educació com a persones a través dels segles..., i només perquè als homes ja els va bé?

Ningú no té dret a esclavitzar a ningú, ni físicament ni encara menys mentalment...
Ens vam equivocar –i encara ens equivoquem- educant nenes i nens en lloc d’educar persones... Una religió que nega a la Dona coma persona per impura, no és una religió és una masturbació del pensament i la consciència...

Ningú no s’ha de sotmetre a ningú, i encara menys la Dona a l’home per més que ho diguin tots els sants que no sabien de què parlaven, o és que ja combregaven del masclisme...

No hi ha manual d’instruccions per viure, senzillament s’ha de poder fer en llibertat i per voluntat pròpia, i no pas per imposició.

El gust del masclisme sempre és àcid, amarg, no digestiu i destructiu... Els que amb sotana llarga o curta o arremangada parlen tant de matrimoni, val més que callin, no en tenen ni idea, no s’han casat mai i no es poden posar a la pell de ningú, només els agrada furgar l’ànima i la consciència...

Ningú no pot dictar decrets sobre el cos de la dona, ni acotar els seus drets com a persona. Els “homes” abrigats per la societat, encara són un virus maligne... La Dona té dret al seu propi cos, no a la manipulació o esclavització de cap tipus.

La Dona no és un objecte de plaer, és un ésser sencer! La mitja taronja només existeix quan l’has tallat amb un ganivet... Dona i home no és un maridatge entre sexes, ha de ser el llaurat i els sembrat entre dues vides amb mirada pròpia, mirades diferents envers el mateix horitzó.

En nom de l’amor no es pot fer cap guerra soterrada amb resultat de mort per la Dona... L’amor no és una arma, no és una presó, ni una imposició, ni un decret, no és un càstig ni un crim, no és un additiu..., ni una fórmula magistral, ni una dosi, tampoc no és una hipoteca de per vida.

Amor és una relació de llibertat en llibertat, donar la mà sense prendre-la... La relació entre Dona i home ha de ser de tu a tu, ningú no és més que ningú.

La vida de la Dona per ser dona, no ha de ser una lluita constant, no ha de demanar permís a ningú. Ella és la mestressa del seu cos i la seva vida.

Algú pot discrepar, però no anar-hi en contra.
Per tu DONA.
onatge


dilluns, 18 de novembre del 2013

MOLLES...










M’entretinc amb les fulles i el silenci,
la metàfora d’un cafè, la llum
del capvespre, la brisa que du la sal.

El desig se’m petrifica a la pell.
Concert d’emocions sense venda d’entrades.
El rellotge dels records, sempre assenyala hores.

Diuen que vindrà el fred, jo, ja fa temps que en tinc...
Somric i no somric... Volo amb els ocells.
No sóc de pedra, no sóc de paper, si plou

em mullo, la lluna m’acompanya amb el ple.
Faig l’amor amb la metàfora, beso
les onades, danso amb el sol, brindo

amb els ulls oberts, a la flauta del vent
escolto la teva melodia, fa tan de temps,
tants dies... Camino per carrers sense nom.

Ahir teníem el món, avui sóc nòmada
del meu interior, el capvespre ja seu a taula.
De cada pa, les seves molles...
onatge


MARIDATGE 4





Imatge de
Joana Delgado i composició
d'Antònia Mora

MARIDATGE 3








Imatge de Rosa Maria Solís Composició d'Antònia Mora Vigas

diumenge, 17 de novembre del 2013

divendres, 15 de novembre del 2013

MARIDATGES










La imatge és de Josh Adamski
i la composició d'Antònia Mora Vigas

dilluns, 11 de novembre del 2013

Petit homenatge a Miquel Martí i Pol











L'ESPAI DE MI

Vetlla l'espai de mi que et configura
i així sabràs que mai no s'interposa
entre tu i jo cap llei de melangia.
No et recordo enyorós: t'estimo en una
dimensió de mi que no sabia
potser perquè el teu cos me l'ocultava.
Ara m'atardo amb tu sense tenir-te
pels blaus i verds lentíssims de la tarda
i pels ocres tendríssims del poema.

Miquel Martí i Pol

diumenge, 10 de novembre del 2013

NO HI HA VIATGE...









Ets la pell de la meva cicatriu,
fores la sang de la ferida
que va eixir en versos...

Em vas estripar el cos.
però encara estic sencer.

La nit es va vestir de flama,
la lluna s’ho mirava.

Ara sóc com sóc i no
vull canviar, camino a peu,
m’enlairo amb els estels,
volo amb les gavines, tinc
el meu vaixell de paper...

Si a la vida no trobes pedres,
no hi ha viatge...
onatge

diumenge, 20 d’octubre del 2013

AMANIDA...










Amanida de vida:
Ingredients per a dues persones.
Sentiments en remull,
passions al bany maria,
il·lusions sense pelar,
carícies naturals i abundants,
tendresa amb generositat,
oli de sinceritat..., uns
interrogants si agraden,
es poden substituir per unes
respostes..., un polsim
de lluna ratllada, silencis
en almívar, complicitats
no massa madures,
unes llàgrimes poc fetes,
una mica de destí tallat fi,
somriures en almívar d’alegria,
unes gotes d’onatge, si no agrada
es pot substituir per vinagre de poma,
servit en bols individuals,
millor però un bol comunitari a dos...
Acompanyar amb vi d’amistat,
en copa de cristall de sinceritat.

Gaudiu-ne!

onatge

diumenge, 15 de setembre del 2013

UN NOU DIA!










Obra de Joan Cassini



Amb les roques 
hem sobreviscut
a l'embat de totes
les onades..., ara només
hem d'anar endavant
amb la força del nostre cor,
la saba de les nostres arrels,
vinguem d'on vinguem
hi ha un
HORITZÓ prenyat
de
LLIBERTAT que ens espera,
no cal ser valents, només
hem de
SER nosaltres...,
que no t'encaterini el
somriure del botxí, la seva
dalla té el tall ben esmolat...,
els sentiments no es podem imposar,
ni amb decrets, ni amb assassinats
ni amb mala bava..., els sentiments
només neixen de cor a cor en
LLIBERTAT,
seguim el vol dels ocells, el sol i la lluna
 
estan gestant un
NOU DIA!
onatge