diumenge, 10 de novembre del 2013

NO HI HA VIATGE...









Ets la pell de la meva cicatriu,
fores la sang de la ferida
que va eixir en versos...

Em vas estripar el cos.
però encara estic sencer.

La nit es va vestir de flama,
la lluna s’ho mirava.

Ara sóc com sóc i no
vull canviar, camino a peu,
m’enlairo amb els estels,
volo amb les gavines, tinc
el meu vaixell de paper...

Si a la vida no trobes pedres,
no hi ha viatge...
onatge

2 comentaris:

  1. Si són pedres massa grosses, potser s'espatlli el viatge, per això... :DDD

    Una abraçada

    ResponElimina