Ets la pell de la meva cicatriu,
fores la sang de la
ferida
que va eixir en
versos...
Em vas estripar el
cos.
però encara estic
sencer.
La nit es va vestir
de flama,
la lluna s’ho
mirava.
Ara sóc com sóc i
no
vull canviar,
camino a peu,
m’enlairo amb els
estels,
volo amb les
gavines, tinc
el meu vaixell de
paper...
Si a la vida no
trobes pedres,
no hi ha viatge...
onatge
Si són pedres massa grosses, potser s'espatlli el viatge, per això... :DDD
ResponEliminaUna abraçada
Sense bolets dolents no n'hi ha de bons.
ResponElimina