dilluns, 18 de novembre del 2013

MOLLES...










M’entretinc amb les fulles i el silenci,
la metàfora d’un cafè, la llum
del capvespre, la brisa que du la sal.

El desig se’m petrifica a la pell.
Concert d’emocions sense venda d’entrades.
El rellotge dels records, sempre assenyala hores.

Diuen que vindrà el fred, jo, ja fa temps que en tinc...
Somric i no somric... Volo amb els ocells.
No sóc de pedra, no sóc de paper, si plou

em mullo, la lluna m’acompanya amb el ple.
Faig l’amor amb la metàfora, beso
les onades, danso amb el sol, brindo

amb els ulls oberts, a la flauta del vent
escolto la teva melodia, fa tan de temps,
tants dies... Camino per carrers sense nom.

Ahir teníem el món, avui sóc nòmada
del meu interior, el capvespre ja seu a taula.
De cada pa, les seves molles...
onatge


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada