Quan cal un dia
per
reivindicar haver
nascut
Dona,
vol
dir que alguna
cosa
hem fet i seguim
fent
malament.
La
Vida no és
(o no
hauria de ser)
segons
si has nascut
amb
ovaris o testicles...
Després
de segles
encara
cal reivindicar
viure
en llibertat
i
igualtat, per haver
nascut
Dona.
Cal
molta educació
i
segar el masclisme
salvatge
que mata
assassina
i empresona
i
enterra en vida.
Cal
educar persones
més
que nenes i nens,
i no
deixar que cap
religió
o creença sigui
el
botxí executor...
NO demanar
permís
per
haver nascut Dona.
NO a
només considerar
a la
Dona un cos.
Cal
sembrar educació.
La
Dona és un TOT,
amb
cor i ànima,
i té
la llibertat de
viure
com a ella
li
plagui i no com
dictamini
el masclisme
d’un
home o d’una societat
ni el
masclisme i poc
sentit
comú de qualsevol
religió,
néixer nena no
ha de
significar esclavitud
ni
submissió ni mutilació...
Hem
avançat molt,
però
encara hi ha
un
almívar latent de masclisme.
Conviure
i deixar viure.
Un dia
per reivindicar
tota
una Vida?
Violar
físicament.
Assassinar
psíquicament.
Empresonar
mentalment.
Agredir
de tota manera.
Cal molta
EDUCACIÓ.
Nenes segrestades,
Nenes torturades,
Nenes violades,
Nenes esclaves sexuals,
Nenes presoneres-soldat,
Nenes assassinades,
cal que segueixi...?
No a un dia
per reivindicar
una Vida una condició,
per haver nascut Dona.
Naixem
persones amb un
sexe o un altre, amb cor i ànima,
som febles, fràgils, forts
sense duresa, però res
no és excusa per seguir
perpetuant la MALDAT
en contra de la Dona,
tampoc en contra de ningú.
onatge
