Nascuda DONA (i per sempre...)

Quan cal un dia

per reivindicar haver

nascut Dona,

vol dir que alguna

cosa hem fet i seguim

fent malament.

La Vida no és

(o no hauria de ser)

segons si has nascut

amb ovaris o testicles...

Després de segles

encara cal reivindicar

viure en llibertat

i igualtat, per haver

nascut Dona.

Cal molta educació

i segar el masclisme

salvatge que mata

assassina i empresona

i enterra en vida.

Cal educar persones

més que nenes i nens,

i no deixar que cap

religió o creença sigui

el botxí executor...

NO demanar permís

per haver nascut Dona.

NO a només considerar

a la Dona un cos.

Cal sembrar educació.

La Dona és un TOT,

amb cor i ànima,

i té la llibertat de

viure com a ella

li plagui i no com

dictamini el masclisme

d’un home o d’una societat

ni el masclisme i poc

sentit comú de qualsevol

religió, néixer nena no

ha de significar esclavitud

ni submissió ni mutilació...

Hem avançat molt,

però encara hi ha

un almívar latent de masclisme.

Conviure i deixar viure.

Un dia per reivindicar

tota una Vida?

Violar físicament.

Assassinar psíquicament.

Empresonar mentalment.

Agredir de tota manera.

Cal molta EDUCACIÓ.

Nenes segrestades,

Nenes torturades,

Nenes violades,

Nenes esclaves sexuals,

Nenes presoneres-soldat,

Nenes assassinades,

cal que segueixi...?

No a un dia per reivindicar

una Vida una condició,

per haver nascut Dona.

Naixem persones amb un

sexe o un altre, amb cor i ànima,

som febles, fràgils, forts

sense duresa,  però res

no és excusa per seguir

perpetuant  la MALDAT

en contra de la Dona,

tampoc en contra de ningú.

onatge

i de VIDA...

Primavera sense fred,

núvols absents de pluja,

llàgrimes sense cor,

crit sense silenci,

carícia freda sense ànima.

Tot és breu, passatger, som

vianants de món i de vida...

onatge

DE VEGADES ELS PEUS...

De vegades els peus

es neguen a fer camí

i l’esperit a seguir...,

el núvol renega de la pluja,

l’orgullós vent no sap

compartir amb la brisa,

llàgrima i plor no sempre

es declaren amor,

malures del temps de viure,

sort que la guitarra del

Toti em transporta, de vegades

no sé on arribo, viatge,

destí, atzar, camí, drecera,

per terra mar i aire...

Les corrandes poden ser

d’exili o d’auxili.

Mossego les cireres,

sempre hi ha el pinyol.

onatge

MIRA ENDAVANT!

  Mira endavant

però escolta els batecs

que canten dintre teu...,

ets un ésser amb galàxia

i orbita pròpies..., ets silenci

i crit de primavera, flama

i caliu, hivern i tardor,

abraçada i poema...

onatge

MOLT H$NORABLE NADAL...

Molt honorable nen Jesús,

benvingut a la Vida i al món.

No vulguis comissions que

mai no saps què o qui

hi ha al darrera. No t’acostumis

a pagar amb targeta de crèdit,

el millor és tants caps tants barrets...

No et refiïs de les promeses, recorda

allò de: A sants i minyons, no

prometis si no dons...

I el prometre no fa pobre.

No vulguis que el teu nom

sigui el d’una “Fundació”,

ni teva ni meva...

Quatre estalvis i quatre

torrons no els vulguis tenir

en un paradís fiscal... Ah!, que

en seran més de quatre?

Tingues moral, aquí i al corral.

Segueix la teva estrella però

no t’estrellis... M’han dit

que en pocs dies t’ha crescut l’ego.

Que tens una vaca suïssa?

Ah!, que buides la faixa a...

Perdona que estic una mica

dur d’oïda. Procura Ser

més que tenir...

Benvolgut nen Jesús, sigues

humil, només així podràs

Gaudir de les meravelles

De la Vida. Si poses preu a tot,

TOT perdrà el seu valor.

Et diran això i allò i el de més

enllà, et voldran fer combregar

amb rodes de molí..., no

perdis mai el teu sentit comú.

Tothom, molta gent diran que

són amics teus, estima a tothom,

però no confonguis els amics,

amb els saludats i amb els coneguts.

Et faran gran i t’oferiran presidir

consells d’administració.

No vulguis ser l’home de palla

de ningú. La palla al final

s’acaba encenent i cremant.

Vindran a conquerir-te les falses

amistats; l’orgull, la malícia,

l’antipatia, l’ego, la vanitat,

la gelosia, el diner, el protagonisme,

no te’n facis pas amic,

en el fons només sembren

buidor i soledat.

No perdis mai el respecte a tu

mateix, així podràs respectar als altres.

Que no et facin entrar el clau per la cabota...

Compartir no es posseir.

Estimar no té sinònim.

No hi ha res més sublim que l’Amor.

Res! Tampoc ningú és més

que Ell. Per sort no es pot comprar

amb diners... Per això és tan gran

i té i ens dóna aquesta força

tan gran i profunda.

T’ensenyaran a caminar i fer el

camí, però ets Tu qui ha de caminar...

No vulguis imposar el teu rumb

i la teva visió a ningú, cal

viure amb la llibertat personal.

Sense dogmes, sense creences

entrades a cop de creu. La Vida

i la Natura ja tenen les seves

lleis naturals, massa sovint

i estúpidament, volem imposar

lleis antinaturals que neguen

i ofeguen la Vida i la Natura.

No et cansis d’aprendre, ningú

no neix ensenyat.

Que Nadal no sigui només les

garlandes i les llums del carrer,

ni el molt honorable Caganer,

el veritable Nadal és la llum

que hi ha dintre teu, tot el

que dónes i fas de bon cor.

Que Nadal sigui una ABRAÇADA

de tres-cents seixanta cinc dies...

onatge

A FOC LENT...

En una cassola de paciència

hi posarem sentiments a foc lent

amb flames de passió,

traurem les il·lusions que

teníem al bany maria

i les deixarem a temperatura

ambient, servirem unes carícies

macerades de vida, omplirem

fins la meitat, dues copes

amb vi de convivència,

unes mirades sense maquillar,

mastegarem a poc a poc

per trobar els espines, i amb

la boca tancada per no

portar la contrària..., riure

moderat, procurarem que

els llavis no es ressequin,

no se sap mai, ens quedarem

una mica amb gana, encara

ens falta el desig...

onatge

HAN... I HO PERMETEM...

Han violat i prostituït

la lluna, han esclavitzat

les estrelles, l’eternitat és

anticonstitucional..., les

il·lusions han de ser per

decret llei, han retallat l’aire,

respirar té preu, la mala

bava guanya eleccions,

les urnes són armes

de destrucció massiva,

un vot és un ciutadà/na lliure,

un GRAN perill...

Han sembrat els camins

amb pedres d’estupidesa,

això sí, amb aixada

democràtica, la convivència

l’han segada amb una

dalla ben esmolada.

Els “mercats” ens han

infectat la vida del cada dia.

Els alts funcionaris del cel

prediquen a cops de creu,

haurien d’airejar les sotanes

i els cors i les ànimes

(si es que en tenen).

Els ocells han de pagar

peatge, i a Catalunya més...

Esclavitzen l’ànima de les persones,

només saben sembrar malícia

i estupidesa i manca de sentit comú...

Assassinen la infància i enterren

el tresor de la innocència, ens volen

esborrar el futur, negar l’horitzó.

NO a la mentida!

NO a l’assassinat! (amb armes o sense...).

NO a la manipulació!

NO als mediocres dictadors!

NO als impostors!

NO als espermatozous amb odi!

NO al diner per damunt de la persona!

NO als polítics TITELLA!

NO a tot el que nega o assassina la

VIDA!

onatge

PLORAREM...

GRONXA'T...

 Al pèndol del rellotge

s’hi gronxa el temps.

La Vida va al seu aire.

La primavera neix quan

ja està prenyada de vida.

El temps no és or,

és vida, ja que per molt or

que tinguis, no la pots comprar...

Viu el poema de l’ara i aquí,

no t’entretinguis amb la

mètrica, assaboreix

les vocals i els pronoms febles...

Ets filla del sol i la lluna,

un llaurat de passió,

en els sembrats profunds,

l’abraçada a compartir.

Cada pedra té el seu camí,

i cada camí la seva pedra.

Les espines fan bonica la rosa,

de vegades per veure-hi clar

hem de plorar...,

després la flor del somriure

ens acompanya i ens convida a viure.

El temps no es guarda

per demà, ell sempre va

al seu aire, al seu temps.

Gronxa’t al trapezi de la Vida!

onatge

TEIXIM...

Anem teixint corda pels estels,

però també teixim teranyines

que ens empresonen subtilment,

la rutina és l’aranya...

Anem oblidant que som en llibertat,

ens posen pedres al camí,

i auto construïm murs que

ens aïllen i ens neguen...

La llibertat no té preu, quan

algú la vol comprar, la prostitueix.

No et vagis empresonant per

satisfer les teves passions...

onatge