De vegades els peus
es neguen a fer camí
i l’esperit a
seguir...,
el núvol renega de la
pluja,
l’orgullós vent no sap
compartir amb la
brisa,
llàgrima i plor no
sempre
es declaren amor,
malures del temps de
viure,
sort que la guitarra
del
Toti em transporta, de
vegades
no sé on arribo,
viatge,
destí, atzar, camí,
drecera,
per terra mar i
aire...
Les corrandes poden
ser
d’exili o d’auxili.
Mossego les cireres,
sempre hi ha el
pinyol.
onatge
El Toti podria fer una bella cançó amb el teu poema.
ResponEliminaJa em sembla sentir els primers acords de la seva guitarra.
Hola Xavier! Gràcies amb una mica de retard...
EliminaSalut!
onatge
Sense paraules
ResponEliminaHola Criansmas! Visca el silenci...
Elimina