dilluns, 15 de juny de 2015

DE VEGADES ELS PEUS...









De vegades els peus
es neguen a fer camí
i l’esperit a seguir...,
el núvol renega de la pluja,
l’orgullós vent no sap
compartir amb la brisa,
llàgrima i plor no sempre
es declaren amor,
malures del temps de viure,
sort que la guitarra del
Toti em transporta, de vegades
no sé on arribo, viatge,
destí, atzar, camí, drecera,
per terra mar i aire...

Les corrandes poden ser
d’exili o d’auxili.
Mossego les cireres,
sempre hi ha el pinyol.
onatge

4 comentaris:

  1. El Toti podria fer una bella cançó amb el teu poema.
    Ja em sembla sentir els primers acords de la seva guitarra.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Hola Xavier! Gràcies amb una mica de retard...
      Salut!
      onatge

      Suprimeix