Floreix la vall,
solfa de colors,
concert d'emocions...,
silencis en flor,
bateges la soledat,
somrius i es desfà
la boira, els pètals
són versos a l'eco
del silenci...
onatge
La riquesa del silenci no vull malbaratar-la amb les meves paraules ni tan sols que siguin l'aixada que llauri la teva consciència, només que el petit eco del silenci t'arribi a través d'elles. Que el fruit de la vida sigui compartir el viure...
Els pètals són versos a l'eco del silenci...
ResponEliminaI també a l'inrevés, els versos són suaus i bells com els pètals ...
Molt bonic.
ResponEliminaEl silenci és el coixí dels somnis. Les flors hi són per quan despertem.
ResponEliminapreciosos versos que embelleixen el far
ResponEliminaGRÀCIES a Vosaltres per ser-hi!
ResponEliminaonatge
Hi ha que deixar emprentes, i tu amb els teus poemes les deixes.
ResponEliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaBenvolguda Criansmas! Gràcies per les teves paraules...
ResponElimina