dilluns, 15 de juny de 2015

NO EM CALEN ULLS...








No em calen ulls
per veure't i sentir-te...,
hi ha les diòptries del tacte,
els gemecs que ens sembren
la pell, quan llaurem cos a cos,
quan de dos silencis
recitem un vers, tinc fred de Tu,
i del teu caliu que sempre
és primavera, jo, només sóc
un vianant de vida amb
data de caducitat, però ara
batego aquí!
onatge


4 comentaris:

  1. No calen els ulls, els dits i la pell tenen una meravellosa memòria.
    Preciós poema.

    una pluja de petons

    ResponSuprimeix
  2. Hola maduixeta! Els teus comentaris sempre estan al bany maria... Gràcies!
    onatge

    ResponSuprimeix
  3. Com més nu està l'amor, menys fred té

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Benvolguda Criansmas! De vegades l'abriguem de tantes coses que acaba sense respirar...

      Des del far una abraçada sense pressa...
      onatge

      Suprimeix