No em calen ulls
per veure't i sentir-te...,
hi ha les diòptries del tacte,
els gemecs que ens sembren
la pell, quan llaurem cos a cos,
quan de dos silencis
recitem un vers, tinc fred de Tu,
i del teu caliu que sempre
és primavera, jo, només sóc
un vianant de vida amb
data de caducitat, però ara
batego aquí!
onatge
No calen els ulls, els dits i la pell tenen una meravellosa memòria.
ResponEliminaPreciós poema.
una pluja de petons
Hola maduixeta! Els teus comentaris sempre estan al bany maria... Gràcies!
ResponEliminaonatge
Com més nu està l'amor, menys fred té
ResponEliminaBenvolguda Criansmas! De vegades l'abriguem de tantes coses que acaba sense respirar...
EliminaDes del far una abraçada sense pressa...
onatge