diumenge, 14 de juny de 2015

DESIG de TU...








 Una flor. Un adéu.
Tu i jo. Cafè i passió.
Desig, Tu.
Somnis sense coixí.
Mar i petxina.
Rosa i espines.
Les onades de la vida.
Límit indòmit.
Cada suma té la seva resta.
Tu, jo, aquells, els altres.
Del cel, la Lluna i
el Sol, els núvols.
Paraula i verb,
uns pronoms febles.
Tristesa d’ulls oberts.
La paperera d’un diari.
Serpentines sense
carnaval, moltes
màscares, la faç.
Sabates còmodes,
camí per davant.
Pensaments a l’òrbita
del món, la meva galàxia.

onatge

4 comentaris:

  1. M'ha tocat això de la tristesa d'uns ulls oberts.

    A vegades ens caldria tancar-los per sobreviure a tanta informació negativa que ene arriba, però finalment millor tenir-los oberts i tancar-los només per descansar de tant en tant.

    ResponSuprimeix
  2. Benvolguda Carme! Lamentablement de tristesa i misèria se'n veu a tot arreu... Persones que es veuen abocades a remenar contenidors, rodamóns de dormen al carrer, infants de mirada neta però amb gana a l'estómac i al cor...

    Des del far una abraçada sense pressa...
    onatge

    ResponSuprimeix
  3. Quan no s'estima molt, no s'estima prou .

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Benvolguda Criansmas! Estimar sempre és un viatge amb un vent interior...

      Des del far una abraçada sense pressa...
      onatge

      Suprimeix