Primavera sense fred,
núvols absents de
pluja,
llàgrimes sense
cor,
crit sense silenci,
carícia freda sense
ànima.
Tot és breu,
passatger, som
vianants de món i
de vida...
onatge
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Sí que som breus. Si tot és passatger, nosaltres som al furgó de cua d'un tren. En qualsevol moment es podria desenganxar de la resta i no podríem seguir la via.
ResponEliminaPreciós, com sempre! Onatge, et convido a visitar el meu blog de poemes! M' he llançat a l' escriptura! em poden venir bé els teus consells www.niaenvers.blogspot.com
ResponEliminaCurt però intens
ResponElimina