Acarona'm.
Entre Tu i jo no hi ha abisme,
tot és abraçada, et dibuixo
en la proximitat, dolçament
combreguem cos a cos,
a la fageda dels somnis
el sol els fa madurar...,
desglaç d'absències,
gèlida realitat quan no som,
incertesa; vindràs, no vindràs...,
quimera sense premeditació
ni nocturnitat, pedra foguera
a temps de lluna, nebulosa
llunyania, pregària sense
pecat ni penitència..., presagi.
onatge
Pregària... No cal pecat ni penitència. La pregària ja sigui a un Déu llunyà o a uns déus accessibles, sempre és presagi, sempre és creació de possibilitats, potencialitats de futur.
ResponEliminaBenvolguda i recordada Carme! És una sort compartir la teva amistat.
Eliminaonatge
Transformar l'incertesa en seguretat.
ResponEliminaUn pas complicat.
Hola Xavier! Qualsevol transformació és complicada... Gràcies!
Eliminaonatge
T'acarone.....
ResponEliminaUn poema amb molta força
Hola Encarna! Acarona't estic...
EliminaBenvinguda al far...
onatge
Els teus versos són una carícia al cor...
ResponEliminaHola maduixeta! Tu que sempre tens el cor dolç...
EliminaDes del far una abraçada sense pressa...
onatge