Un temps de vida...

Un temps de vida marcat al calendari,

un pas de vida viscut a diari.

Caminar sempre endavant, només

girar els ulls enrere per veure

la lluna quan se’n va...

Un quaranta tres de sabates,

i els records de quan anava a quatre grapes.

Les roses de sant Jordi i el Drac

que mai no es mort del tot...

He vist obrir el taüt del pare,

he vist que la vida és una cançó,

tres tonades, una veu i el record.

Una conversa entre cos i cos,

la gramàtica de la vida,

i l’accent de l’ànima,

tot plegat, de vegades

fa de mal escriure...

onatge

Al càntir...

La fotografia mare és de la Rosa Gatell, jo només l’he destrossada.

Al càntir de la vida.

aigua, sal i vinagre,

segons el broc,

un gust diferent.

Càntir nou aigua fresca,

però la vida ens torna

a canviar el broc...

De vegades tenim set i bevem

sense mirar d’on raja...

I quan raja bé, no sabem

veure que tenim set.

Segons l’aigua que escollim,

així serà el nostre riu de vida,

la nostra navegació...

onatge

Sense un adéu...

Una cançó, tres rialles o una llàgrima,

un record, una il·lusió i l’absència que no calla...

Tres nits i un dia, la lluna

encara du les arracades posades.

Jo encara tinc l’estaca clavada al cor.

Les roques i el port,

i el mar que ho banya tot.

Una font d’alegria sense rallar-me...

El vaixell de mitja tarda,

el de la nit, i el del matí també,

navegar fins arribar fins a tu.

L’enyor més llarg que una condemna,

la sentència d’un  destí absurd i capriciós.

Potser tot era massa net, massa clar.

Una amiga sense un adéu...

onatge

A la carn viva...

(un poema d’aquells de la llibretada, de les llibretes guardades en un calaix, i que un dia n’obres un, i surt un poema entre papers...)

No hi ha llàgrimes

clares o llàgrimes fosques,

hi ha un cor que plora,

o un cor que somriu,

o ambdues coses en temps diferents.

Hi ha llàgrimes que són flors

a la terra de l’ànima,

i també hi ha llàgrimes

que són espines a la carn viva...

onatge

No vindré...

La fotografia és de Galionar.

(Poema de la llibretada, de les llibretes guardades al calaix de la calaixera, de tant en tant obro una llibreta...)

No vindré fins la teva porta

per trobar-la tancada,

ni sentiràs la meva veu

amb paraules sordes...

He sentit la mà del vent, com m’ofegava.

La lluna fidel amiga m’ha retornat

respir i vida, mentre la besava.

L’ombra del temps no fa oblidar el que no tens,

els records es van desfent lentament

a la tassa de cafè, i tot esdevé camí,

camí de retorn al mateix pensament...

onatge

De paraula suau...

Pluja de paraula suau.

Nits de lluna penetrant,

essència de sentiments.

Tot és tan breu, tot és tan llarg.

Sense tu, el temps és un rosari,

passen els dies com les espines d’un calvari...

Mots a la falda del sant.

De la cambra de l’ànima,

la porta ha quedat oberta,

ha fugit el colom...

D’un dia en podem fer tot un món,

i un món, de vegades no val un dia.

onatge