dissabte, 15 d’octubre de 2011

S'enlairen...













S’enlairen els mots
com sortits
d’una dolçaina.
El vent és el paper
on escric el poema.
La lluna hi
posa l’accent.
En cada mot
hi ha l’ombra
d’una il·lusió,
l’alegria d’una passió,
els pètals d’un adéu,
el pol·len d’un enyor...
Els mots creixen
i agafen vida pròpia.
M’espremo i gota
a gota va regalimant
el meu silenci.
Del sol de cada carícia,
del seu record,
germino noves il·lusions...

onatge

4 comentaris:

  1. Els pètals d'un adéu,
    el pol·len d'un enyor.
    Salut i poesia.

    ResponSuprimeix
  2. Poema al vent
    la lluna per accent...

    Una abraçada.

    ResponSuprimeix
  3. He vist aquests mots enlairar-se, han arribat fins aquí i encara van més enllà.
    Una abraçada sense vent.

    ResponSuprimeix
  4. M'agrada molt aquest poema on les paraules són música perquè surten d'una dolçaina...potser el vent i la lluna l'escamparan arreu i faran germinar les teves il·lusions...
    Petons amb fons musical, que arribin al far,
    M. Roser

    ResponSuprimeix