dijous, 31 de març del 2011

Seré fulles...













Seré fulles

de la meva

pròpia tardor.

No sentiré

el fred,

no tindré

set,

ni gana,

ja no caminaré,

aniré a cavall

del poema.


I tot serà

brut i net,

tindré la llibertat

del vent.

Batecs, llàgrimes,

somriures i gemecs,

tot anirà a la

mateixa butxaca.

El vent

serà la clau

de tot.


Acaronaré pètals

sense cap pressa.

No em caldrà

cap timó.


Viuré del sol

i em donaré

tremp amb la lluna.

De tres paraules

en faré una barca

i viatjaré enllà

d’un mar que

no s’acabarà mai...


onatge



Cridarà silenci...











El crit cridarà

silenci.

I l’eco serà

una nit de

lluna plena.

La maduresa

tindrà la

dolçor justa.

Cada mà tindrà

cinc dits

i la música

de la carícia

serà a dues mans...

Ens enaltirem

sense entrar

a cap temple.

Cada gemec

tindrà la

seva flama...


onatge


dimecres, 30 de març del 2011

Llàgrimes en flor...












La llàgrima

no du mantellina

em fa companyia

a la galta.

La llàgrima

no fa judicis

neix en llibertat.

La rosada

és com un vestit

de llàgrimes en flor...


onatge






Poemes...












Poso poemes

en petits núvols

que ploguin

allà on vulguin ells...

Els poemes veuran món,

viuran més que no jo.

Alguns restaran en

algun calaix com

les últimes voluntats,

altres viuran en un

sembrat de llàgrimes,

i encara els que

seran cremats...

i què importa

saber com viuran

emancipats?

Jo nom és hauré

estat el pare en

moltes mares...


onatge