dimecres, 23 de març de 2011

Amb el mar...












En la tarda

dels vents

enlairo el

meu estel

i em faig

amic de les

fulles caigudes.

Respiro brisa

i oratge.

Els núvols semblen

atletes amb pressa

per arribar

a la meta...


Ofereixo poemes

a vol d’ocell.

Força i llibertat

són el cos del vent.

De peus a terra

miro cap al cel...

En la tarda

dels vents

m’assec als

penya-segats

i converso amb

el mar...

z

onatge

4 comentaris:

  1. Ens explicaràs alguna conversa amb el mar?
    Va... fes-ne un poema...

    Bona nit, onatge! Una abraçada.

    ResponSuprimeix
  2. Que passis una bona tarda, doncs, conversant amb el mar.
    Una abraçada.

    ResponSuprimeix
  3. Les converses amb la mar són de les més boniques.

    ResponSuprimeix