Potser
ens retrobarem
a la platja amb
els mots a
la butxaca
i la metàfora
al cor.
Ens mirarem
sense dir res,
nosaltres serem
el poema.
Compartirem
el somriure
dels anys.
No hi haurà
cap pressa.
Del silenci
en renaixerem
en flor...
onatge
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Només de tant en tant els silencis són millors que les paraules, però només de tant en tant.
ResponEliminaFins aviat
Estic d'acord amb tu...
ResponEliminaDes del far en silenci.
onatge